Nhoa Costas, entrenadora al Club Atletisme Gavà, competirà el proper mes de setembre als Estats Units en els OCR World Championships. OCR són les sigles de Obstacle Course Racing, és a dir, cursa d’obstacles, i com el seu nom ja indica es traxcta d’una disciplina d’una duresa extrema on els participants han de córrer i a la vegada superar diverses proves de resistència.
De fet, Costas adverteix que “és una barreja de crossfit i trail i se sembla molt a un entrenament militar, combina suspensió en quant a tren superior amb curses de molts quilòmetres, i també amb càrregues, és molt complet”.
Els campionats tindran lloc entre el 23 i el 26 de setembre a Stratton Mountain Resort, ubicat a la petita ciutat de Stratton, a l’estat de Vermont, que és al nordest del país tocant amb la frontera amb Canadà. Es disputaran diverses proves però “la més important és la cursa 15K, que és la que habitualment fa tothom perquè és la distància més entrenada”. En aquesta cursa l’habitual és que hi hagi “entre 30 i 60 obstacles de tot tipus, per exemple agafar un sac i pujar una muntanya, passar murs de tres metres, passar sota filats, i tot això ho combinen en una muntanya amb molt desnivell, per això és bo ser bona corredora de trail, perquè és una prova molt dura”.
Costas prendrà part en aquesta cursa, que tindrà lloc el 25 de setembre, i també en dues proves més: la de 100 metres, que es disputarà al llarg de tot el campionat, i la d’equips, que tindrà lloc el dia 26 de setembre. L’entrenament per aquest tipus d’esport “requereix una instal·lació especial, aquí a prop de Gavà n’hi ha algunes com els de Valldoreix, Badalona o el de Manresa, que és molt bonic. És molt important entrenar en un d’aquests centres perquè és un entrenament perillós i pots prendre molt de mal si ho fas al carrer. A més també és necessari un material molt específic”.
L’entrenament s’ha de combinar amb “molta carrera i una bona base de gimnàs, no per tenir més força sinó per no lesionar-te ja que és un esport molt lesiu i necessites tenir molta massa muscular per poder aguantar els pesos de cara a genolls i sobretot i les espatlles”.
Costas ha volgut aprofitar l’ocasió de la seva participació en aquests campionats OCR per explicar que “Espanya és dels pocs llocs del món on aquest esport no està federat, i per tant no té cap ajuda esportiva per part de ningú. La idea seria que la Federació Espanyola d’Atletisme l’absorbís com un esport, que és el que han fet en altres disciplines com marxa nòrdica, però de moment hi ha molts problemes en aquest sentit”.
Això implica que Costas s’ha de pagar gairebé tot el cost del desplaçament als Estats Units: “No tenim cap ajut ni per entrenar ni per viatjar, i en el meu cas tinc un espònsor que m’ha pagat la competició i jo m’he pagat el vol, però ja està, de moment vaig així sense cap ajut més i, per tant, les meves possibilitats d’aconseguir els meus objectius són molt limitades”.
Costas destaca que aquest greuge comparatiu és encara més incomprensible ja que aquest esport “mou molts diners, però moltíssims, i val la pena invertir, les marques tenen molt de marge per recolzar-nos, i és que és un esport molt car perquè necessitem molt material i les competicions són molt cares”.
