síndria
Aquesta és la nova etiqueta de la síndria gavanenca

La Cooperativa Agropecuària de Gavà ha posat en circulació una etiqueta per la síndria de Gavà. El distintiu pretén, segons el president de l’entitat, Josep Pañella, “donar a conéixer les característiques pròpies de la síndria de Gavà, que és de secà i per tant surt molt més dolça que les demés”.

Pañella ens ha explicat que “hem fet aquestes etiquetes perquè hi havia una mica de demanda per tal que identifiquéssim la síndria de Gavà. El Mercat de Pagès encara no les té, suposem que les voldrà, però el que sí que és segur és que la Cooperativa aquestes etiquetes sí que les vendrà, nosaltres només regalem les etiquetes de l’espàrrec i del calçot, i la resta les ha de comprar l’agricultor que les vulgui”.

El reconeixement d’aquest producte no és precisament nou. Pañella recorda que, fa molt de temps, havia arribat a veure mapes d’Espanya on es marcava la síndria de Gavà “que era molt famosa, de fet era la que al Mercat Central, quan estava al Port Vell, tenia més demanda”. Era una època en la que es sembrava molta síndria, però ara “cada vegada es sembra menys perquè, quan ve la síndria de Gavà que és al final de juliol, agost i al setembre, la gent ja està cansada de síndria, que a més ara arriba ja d’Almeria per Sant Josep, i també n’hi ha molta del Marroc”.

El president de la Cooperativa admet que “a Gavà no hi ha molta producció de síndria ja que no es pot conrear a causa dels preus, que són molt baixos i que no ens donen, tot i que aquest problema el tenim també amb altres conreus”. La majoria de la producció de síndria gavanenca, doncs, es queda a Gavà, sobretot al Mercat de Pagès i en els llocs de venda particulars d’alguns pagesos.

síndria

Un d’aquests productors de síndria gavanenca és el Jaume Farré. Ell està molt content amb la seva producció perquè “venc moltes durant tot l’estiu, sobretot a estrangers com ara russos i magrebins, que en saben més de síndries que nosaltres”. Tota la seva producció se la ven ell a la seva paradeta que té al costat de la Cooperativa. Això sí, les que els lladres no li roben, perquè, tal i com ell mateix ens explica, “el principal problema que tenim amb aquest cultiu són els robatoris, de fet enguany he hagut de posar-les en un camp tancat per tal que no me les prenguin. Hi ha vigilància tant per part del Parc Agrari del Baix Llobregat com de l’Ajuntament de Gavà, però tot i així ens les prenen molt perquè després és molt fàcil col·locar-les a bon preu”.

Tot i que és molt complicat saber-ne si una síndria està madura o no, a nivell de pagès sí que és més fàcil ja que “tenen una fulleta que, quan es queda negra, significa que allò està madur”. Farré recomana a la gent que, a l’hora d’escollir una síndria per comprar-la, “si li dones uns copets i sona com apagat, que no l’agafin perquè està passada. És complicat d’explicar, però el toc a la síndria ha de sonar viu, com si fes un clic, no un so com si fos un bum-bum, que és so mate com el d’un tambor”.