Núria Picas, guanyadora de la Ultra Trail Montblanc 2017, va ser-hi ahir a Gavà convidada pel Club de Lectura de Muntanya de la UME, Fita i Petjada. L’esportista va compartir una tertúlia entorn dels temes que proposa el seu darrer llibre, “Ara o mai”, a on explica la seva relació personal amb l’esport entre els anys 2015 i 2017.
“Núria Picas ens parla de l’esport com una obligació”, ens explica Juan Pérez, coordinador del club de lectura. De fet, el llibre “comença amb la frase “odio córrer”, parla una mica de l’esport com una obligació, com una rutina per assolir els objectius que es marca per aconseguir ser la millor en el seu camp”. El llibre deixa entreveure perfectament que Picas “és una lluitadora, és una persona que no es conforma amb segones ni terceres places, sempre vol ser la primera i no para fins que ho aconsegueix”.
A la tertúlia van sorgir diferents temes a partir d’una lectura i anàlisi del llibre. D’una banda, “la sensació de patiment constant que té Picas quan fa els entrenaments, fins i tot arribant a plantejar-se si aquesta necessitat de continuar fent les curses és més d’ella o és més del seu entorn”. Una altra qüestió important que aporta “Ara o mai” és l’exploració del caràcter personal de Picas, i al llibre “queda molt identificat que ella és una persona molt impulsiva, amb molta rebel·lia, i qualsevol cosa que no li agrada de seguida se li nota, s’enfada i trenca moltes vegades els seus hàbits esportius i després ho paga perquè no rendeix al nivell a on hauria d’arribar”.
La concentració a l’hora de la pràctica esportiva és també un tema plantejat al llibre: “La Núria busca el seu espai per entrenar, busca un aïllament personal i ho fa principalment a través de la música. La música li serveix per concentrar-se en el seu cos i per aïllar-se de la resta del món”.
Respecte a l’estil del llibre, Pérez vol destacar que està escrit d’una manera molt entenedora: “L’escriptura de la narració entra molt bé, ella va donant les claus adients per tal que les persones que no estiguin relacionades amb el món de les curses de muntanya puguin entendre-ho tot, des del funcionament de l’equipament fins el significat del patiment o de l’esforç. Això és d’agrair perquè, de vegades, alguns d’aquests esportistes han escrit llibres amb un llenguatge molt tècnic que resulta difícil d’entendre per algú que no hi estigui familiaritzat”.
