La companyia gavanenca “No ve d’un” torna als escenaris, aquest dissabte, amb «Paraules encadenades», el clàssic de Jordi Galceran que el grup ja va representar fa 12 anys i que ara recupera amb els mateixos protagonistes.
En el paper de psicòpata, hi trobem Dídac López, qui segons assegura “ha estat la interpretació amb la qual més he gaudit”. López diu que “es tracta d’una obra complexa, perquè durant 1 hora i tres quarts els diàlegs i monòlegs de dues persones han de mantenir la tensió”. López també reconeix que recuperar el text després de mes d’una dècada “és una sensació molt especial perquè en el seu dia no la vam poder seguir escenificant per l’embaràs de l’actriu, Patricia Martín. Ara, i després de 10 mesos assajant ella i jo la tornarem a fer. És molt maco”.
La idea del grup amateur es passejar el muntatge per altres escenaris i recuperar l’activitat amb estrenes anuals i, fins i tot, amb la creació d’obres amb textos originals i propis.
La funció es farà aquest dissabte a l’Espai Maragall de Gavà a partir de les 21 hores. el preu de l’entrada és de 5 euros.
Sinopsis
Un psicòpata té segrestada a la seva darrera víctima. En aquesta ocasió es tracta d’una infermera i psicòloga a la qui ha escollit per un últim macabre experiment: posar-se a les seves mans per fer una teràpia que el curi del seu desequilibri, ja que admet que no sent cap remordiment un cop ha matat a les seves víctimes. Les tria a l’atzar i les mata sense pietat. No l’immuta res el fet d’assassinar-les. És un acte cíclic que dur a terme cada dia 19 de mes.
Per aquest motiu, abans d’executar-la, li mostra vídeos dels seus anteriors assassinats per tal d’aconseguir que ella li pugui fer un tractament. Inclús li mostra fotografies de les seves víctimes, de les que parla sense cap tipus de compassió ni penediment dels seus actes.
La manté lligada i emmanillada i emmordassada, en un lloc desconegut, d’on ella no es podrà escapar. I li adverteix de bon començament que, al final de tot plegat, la matarà. Però, en un moment angoixós com es troben, decideix jugar a les paraules encadenades, amb l’objectiu de que, si ell guanya, la matarà, i si perd, la deixarà marxar.
Sota aquest argument, comença un feroç diàleg entre tots dos personatges. Molt fidel a l’estil que ens té acostumat en Jordi Galceran, tot el text de l’obra es converteix en el centre d’atenció de l’espectador. Cada paraula, cada frase, cada crit és una part de la teranyina que atrapa a l’espectador. Gran manipulador de les paraules i gran coneixedor de la llengua catalana, és un plaer escoltar el diàleg, tot i que alhora és un exercici de gran concentració per al públic, per tal de que no s’escapi cap mot, ni cap intenció gramatical.
