La botiga de roba Parés tanca després d’un segle d’activitat. El motiu principal és la impossibilitat de lluitar contra les vendes online i els centres comercials, tot i que la davallada en les vendes va començar amb la crisi econòmica de fa 12 anys. La botiga és un negoci familiar de gairebé un segle de vida i per la qual han passat quatre generacions, Actualment la porta Josep Parés, que la va heretar del seu pare, Isidre, que al seu torn la va agafar després de la seva mare, que va portar la botiga després que la obrís la seva mare.
La botiga va néixer en la dècada dels anys 20 però al principi ni venia roba d’home ni es deia Parés. Segons l’Isidre, “la botiga la va obrir la meva àvia i, com abans hi havia poques botigues, venia una mica de tot, des de joguines fins a colònies passant per fils o roba de nen, i com la meva àvia es deia Margarita la botiga es va anomenar La Margarita”.
Poc a poc es van anar deixant de vendre aquests ítems. El primer que es va abandonar van ser les joguines, i la mare de l’Isidre va ser la que va anar traient de la botiga els diferents articles de manera que, quan l’Isidre comença a portar-la el 27 d’abril de 1971, ja era només botiga de roba d’home i de nen. Amb el temps, l’Isidre també deixarà de vendre la roba de nens i es quedarà amb el que la majoria hem conegut, la botiga de roba d’home Parés, que va portar amb la seva dona fins l’any 2012, quan el seu fill Josep se’n va fer càrrec.
L’Isidre va agafar la botiga, però, amb el convenciment de que “hi estaria tota la vida, per això vaig insistit molt al meu fill per tal que seguís, perquè em feia molta il·lusió que es continués el que feien els meus pares i els meus avis, de fet alguns anys s’han perdut diners però els he tret d’on sigui”. Al llarg de les quatre dècades que s’hi ha estat al capdavant de la botiga ha vist tancar altres botigues a prop seu però “jo no pensava que em passaria a mi, quan tancava una botiga no me’n reia però sí que imaginava que a mi no em passaria, pensava que això duraria tota la vida i amb aquesta filosofia mai he estat estalviador, em canviava de cotxe cada dos o tres anys o anava de vacances quatre cops a l’any”.
En tots aquestes anys, l’Isidre ha estat un espectador privilegiat dels canvis en els hàbits de consum de la gent: “Abans els capricis es gastaven en roba, encara que tingués moltes camises si t’agradava una te la compraves, ara els capricis de la gent són sortir a menjar i no quedar-se a casa i compren roba només quan ho necessiten”. El que sí que no ha canviat al llarg dels anys ha estat el prototip de client de la botiga, “una persona d’entre 30 i 70 anys que a més és gent tranquil·la, jo sempre he agafat una moda no estrident i fina”. Als Parés els agrada considerar als seus clients més com a amics, i de fet “hem preferit perdre una venda però aconsellar a la gent si una peça de roba no li queda bé, això ens ha passat moltes vegades i per això la gent se sent còmoda comprant aquí i ens han acabat venint a comprar primer els pares i després els fills, els clients han traspassat generacions exactament igual que nosaltres a dins de la botiga”.
Tot i que la gran davallada en les vendes va arribar amb la crisi econòmica del 2008, en realitat la botiga ja va tenir un primer ensurt l’11 d’abril del 2003: és el dia en el que es va inaugurar el nou edifici de l’Ajuntament de Gavà a la plaça Balmes i es va traslladar tota l’activitat des de l’antic edifici consistorial ubicat al carrer del Centre, tot just al davant de la botiga: “Ens va perjudicar molt, aquí treballava molta gent i ens compraven, i a més passava molta gent de fora que venia a tramitar permisos i altres històries i, com que abans es comprava més per capritx que ara, per aquesta banda dels clients esporàdics que estaven de pas també hi havia moltes vendes”.
Per la part positiva, en canvi, el que va suposar un important impuls va ser la conversió del carrer Salvador Lluch en zona de vianants tot just a partir d’on està ubicada la botiga: “Ens va ajudar i ens va donar més nivell, la gent venia més a passejar amb els infants i podien anar tranquils i mirar la botiga”.
Van ser els darrers canvis de rellevància que l’Isidre va viure a la botiga perquè l’any 2012 diu “fins aquí he arribat” i decideix fer el mateix que el seu pare va fer amb ell: passar-li les regnes de l’establiment al seu fill Josep. El Josep, mirant-ho amb el retrovisor, creu que “agafar la botiga en plena crisi econòmica va ser arriscat però la decisió va sorgir d’una sèrie de circumstàncies com que el meu pare estava cansat i volia jubilar-se, i que jo no tenia feina, així que era una oportunitat de mantenir el negoci familiar i de tenir feina perquè en aquell moment estava a l’atur”.
Els Parés aprofiten el canvi per fer reformes a la botiga i actualitzar-la per donar-li un nou aire. És en aquest escenari que es canvia tota la decoració del local, però la decisió més important que va prendre el Josep en agafar la direcció del negoci familiar aquell març de 2012 va ser la de “intentar donar-li una canvi amb una línia més juvenil i atrevida”. Al llarg d’aquests vuit anys “les vendes han baixat però al mateix temps també hem aconseguit captar clients nous amb aquesta línia més juvenil, tot mantenint el nostre client adult típic”.
De totes les decisions estratègiques que el Josep podia haver adoptat quan va agafar la botiga, aquesta era la més necessària atès que “ens vam adonar que, per diferents motius, hi havia una sèrie de clients que cada any perdies amb la línia de roba que teníem, així que aquesta era una manera d’obrir el mercat a clients més joves i, per tant, clients nous”.
En cap cas, però, aquest canvi necessari va suposar desatendre al client tradicional que durant moltes dècades havia estat la base de la botiga: “Hem mantingut sempre la mateixa línia, l’únic que vam fer aquí és aportar noves marques i nous models, però no vam fer un canvi radical perquè la nostra base de clients era la de tota la vida i tampoc podíem deixar-los sense un servei en condicions confiant en que els nous clients acabessin sent la majoria”.
Però això no va passar, i els canvis no van ser suficients per tal que es pogués produir un altre traspàs generacional a la botiga. La decisió de tancar-la la va proposar el Josep perquè ell és ara qui s’encarrega de portar el comerç, però “tot i que jo estic al capdavant la veritat és que tot el que es decideix aquí està parlat i consensuat amb els meus pares”. Els motius? Molt evidents: “Podríem estar més temps oberts però estem treballant de dilluns a dissabte, les vendes han baixat molt, és molt sacrificat tot plegat, i entres en un bucle perquè en vendre menys compres menys i llavors tens menys gènere per oferir i vens menys, així que al final valores el sacrifici i els diners, i hem pensat que la millor decisió és la de tancar”.
Al darrere d’aquesta decisió hi ha els canvis en els hàbits de compra de la gent: “Cada dos o tres anys sortien coses noves que ens restaven clients, primer van ser els centres comercials i després la compra per internet, la gent abans sortia i dedicava el dissabte a comprar, fins i tot s’arreglaven, ara tothom ho vol tot més ràpid i més còmode, si tot això no ens hagués restat vendes encara podríem aguantar uns anys més”.
Lògicament, tenint en compte la llarga història de la botiga, la decisió de tancar va ser “emocionalment molt complicada de prendre”. De fet, “jo crec que el pitjor vindrà una vegada estigui tancada realment perquè llavors serà diferent per tothom, per exemple els meus pares porten aquí 47 anys fent el mateix cada dia, i tota la família té la botiga com a part de la nostra vida, vivim en el pis a dalt i de fet sempre entrem a casa a través de la botiga, no des del carrer”.
Tant el Josep com l’Isidre volen traslladar a la ciutadania el seu agraïment perquè tenen clar que “ha estat gràcies al poble de Gavà que hem pogut aguantar tots aquests anys, al final els que han vingut a comprar són amics que han tingut la gentilesa de comprar aquí i no a altres botigues a Barcelona, que n’hi ha moltes, la gent ens ha estat molt fidel”.
Respecte al futur de la botiga petita de barri, Isidre ho té molt clar: “Ho veig molt malament, no veig bon futur a les botigues petites, de fet jo vaig agafar aquesta botiga perquè me la van donar els meus pares ja muntada, però jo ara no posaria una botiga, se’m faria una muntanya”.
És una opinió que lamentablement corrobora el seu fill Josep: “Quan vaig agafar la botiga l’any 2012 jo em vaig preguntar si arribaria un moment en el que no hi hagués cap botiga de petit comerç al carrer i vaig pensar que era impossible, però després de vuit anys m’he adonat que potser botigues com aquesta sí que acabaran desapareixent totes, o si no totes la gran majoria perquè és molt difícil mantenir un negoci amb la competència que hi ha i amb la majoria de la gent buscant el preu i amb altres prioritats en la seva manera de gastar diners”. En opinió del Josep, el futur del petit comerç “al menys a Gavà, per lo que jo he vist, passarà per cafeteries, bars, restauració, mercats i tot això, i no tant per botigues de complements en general”.
Tant de bo el Josep i l’Isidre s’equivoquin i el tancament d’una botiga històrica com Parés no signifiqui el principi de la fi del petit comerç a Gavà tal i com l’hem conegut fins ara.
