Paulí Castelló recordarà la data del dijous, 4 de juny de 2020 durant tota la seva vida perquè és el dia en el que ha complert 65 anys i és el dia en el que s’ha jubilat. Aquest històric professor gavanenc ha desenvolupat la major part de la seva carrera professional al CEFP Núria de Gavà, tot i que abans també va donar classes a altres escoles de Gavà i de Barcelona.
Castelló assegura que per ser professor “s’ha de tenir vocació, si no la tens millor que et dediquis a altra cosa perquè s’ha de tenir molta paciència, s’ha de saber escoltar als alumnes, i s’ha de saber treballar amb tota aquesta burocràcia que avui dia ens mata als professors”.
D’entre les felicitacions que va rebre ahir, Castelló destaca “un vídeo que van fer unes alumnes d’educació infantil cadascuna des de casa seva. Es van ajuntar per fer-me aquest vídeo i parlar de coses de fa set anys, i á veritat és que és molt bonic que encara se’n recordin de mi”. De fet, aquest tipus de felicitacions ha estat l’habitual ja que Castelló es jubila en ple estat d’alarma i amb el confinament, i com que “no ens podem tocar ni abraçar ni res, doncs tampoc m’he pogut acomiadar com calia dels companys, ho hem hagut de fer per escrit”.
Amb tota una vida dedicada a l’ensenyament, Castelló ha viscut tots els canvis en el sistema dels darrers 40 anys. I es mostra crític amb els canvis: “Ho mouen tot per tal que tot continuï igual, jo crec que hi ha uns senyors en un despatx que pensen com canviar els noms de les coses però que tot sigui el mateix. Què estem fent? Aquests polítics que estan darrere d’un despatx han trepitjat alguna vegada un aula? Que vagin a l’escola i decideixin el que s’ha de fer, però que no decideixin des dels despatxos. Realment els temps canvien però l’escola és sempre la mateixa, necessitem estar amb els alumnes i acompanyar-los”. Castelló demana a la societat que “igual que confiem en els serveis sanitaris, hem de confiar en els professors, que són professionals i saben si un alumne va bé o va malament”.
En els seus anys de docència també ha vist com ha evolucionat la tecnologia, que és “una eina fantàstica, de fet ara gràcies a la tecnologia hem pogut seguir les classes en confinament, els professors no estaven preparats per això i s’han hagut de reinventar, però s’ha salvat el curs gràcies a la tecnologia”. La tecnologia, doncs, s’ha de aprofitar sempre, però “el que no es pot perdre mai és el contacte amb l’alumne, mirar als alumnes, parlar amb ells pels passadissos, aquesta presència és imprescindible”.
