El dissabte 7 de març s’inaugura a la Fundació Hervás Amezcua l’exposició “2020: L’atzar és l’horitzó”. És una mostra de dibuixos de l’artista Pepe Ferreras que van ser concebuts en plena pandèmia l’any 2020. Tot aquell període va marcar la creació d’aquests dibuixos, i especialment un detall: en aquell època, Ferreras vivia en un pis petitó de Gràcia “que donava paret amb paret amb una residència de la gent gran, i jo veia que a les nits venien ambulàncies sense llums i sense so, i em vaig adonar que l’horitzó que tenia era justament allò, una residència en la que probablement s’estaven produint morts a l’atzar. D’aquí va néixer la idea del títol d’aquesta exposició”.
Aquest títol, doncs, està íntimament lligat amb la pròpia concepció dels dibuixos que es podran veure. Ferreras ens explica que és una referència directa al començament de la pandèmia, “un moment en el que la pandèmia no tenia més horitzó que l’atzar, no sabíem el que passaria. Era una situació trencada en la que miraves al futur, podies prendre totes les precaucions, però no sabies què vindria”. L’artista destaca, en aquest sentit, que en portuguès la paraula “atzar” significa directament “mala sort”.
Els dibuixos estan fets amb diversos instruments, des de bolígrafs fins a retoladors de punta fina o de traç gruix. “No tenen cap sentit, és a dir, no intenten reproduir res, només són la mà que està lliure del pensament i va fent el dibuix sense mirar molt a fons”. L’artista va fer les primers versions d’aquests dibuixos en blanc i negre, però després els va anar omplint de colors. Tot i això, “els més petits no m’acabaven de convèncer quan els vaig posar color, semblaven massa bonics, crec que havien de ser més crus”.
A l’hora d’organitzar la mostra, Ferreras va admetre que “va ser complicat col·locar-los de manera que cada quadre tingués una història a dins. Poc a poc vaig anar veient que un conjunt de coses sense significat, si és un conjunt adequat, pot arribar a formar un text significatiu”. Primer va agrupar els dibuixos segons les seves característiques tècniques, per exemple ajuntant els de punta fina, o els que tinguessin un fons pla. I després va arribar la fase de “separar-los, combinant grans, petits, colors i tècniques, i llavors en separar-los és quan cada grup i cada subgrup va començar a tenir un significat especial, i és el que finalment ha arribat a l’exposició”.
Amb tot aquest esforç, Ferreras espera que “cadascú vegi en aquests dibuixos una narrativa, una història. Cada grup de dibuixos hauria de transmetre precisament això, una història que després cadascú interpreta a la seva manera”. Cal destacar que els dibuixos van acompanyats de retalls de premsa i altres imatges que serveixen per contextualitzar el significat dels dibuixos.
“2020: L’atzar és l’horitzó” es podrà visitar fins el proper dimarts, 14 d’abril.
Pots escoltar l’entrevista sencera a Ràdio Gavà
