El 8 de març és un dia de reivindicació, però també d’alerta. Els drets de les dones no són irreversibles. Allò que s’ha conquerit amb dècades de lluita pot retrocedir si guanyen força els discursos de l’extrema dreta que neguen la desigualtat i qüestionen les polítiques d’igualtat.
A Espanya ho estem veient amb claredat. L’extrema dreta ha convertit el feminisme en un enemic a combatre. Neguen la violència masclista, intenten deslegitimar les lleis que protegeixen les dones i qüestionen polítiques públiques que han estat claus per avançar cap a una societat més justa. En alguns territoris on governen amb el PP, ja hem vist com s’intenta buidar de contingut les polítiques d’igualtat o eliminar programes de suport a les víctimes.
Aquest discurs no és innocent. Quan es banalitza la violència masclista o es parla de “violència intrafamiliar” per diluir el problema real, el que es fa és invisibilitzar una desigualtat estructural que encara avui mata dones pel fet de ser dones.
Per això el 8M també és una crida a defensar els avenços assolits. A Gavà ho tenim clar. La nostra ciutat ha fet passos importants per promoure la igualtat, prevenir les violències masclistes i garantir que les dones tinguin les mateixes oportunitats en tots els àmbits de la vida.
Però la igualtat real encara no és una realitat. Persisteixen bretxes salarials, sostres de vidre i violències que continuen afectant moltes dones. Aquest mes de febrer ho hem pogut veure en diferents casos d’assetjament laboral o sexual vinculats a institucions públiques.
Davant d’això, la resposta no pot ser la indiferència ni el retrocés. Ha de ser més compromís, més feminisme i més polítiques públiques.
Aquest 8 de març ho tornem a dir alt i clar: ni un pas enrere en els drets de les dones!
