Aigües de Barcelona reduirà la pressió de sortida de l’aigua en aquells municipis que sobrepassin els límits establerts en una més que probable situació d’emergència hídrica. Donat l’actual escenari de sequera, Aigües ja ha realitzat proves que, en principi, avalarien la viabilitat tècnica d’aquestes reduccions de la pressió de l’aigua a les canonades de subministrament si finalment, com tot sembla apuntar, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) decreta l’estat d’emergència.
Aigües ha convocat aquest matí una roda de premsa per explicar aquestes i altres qüestions, i ha estat allà on Josep Lluís Armenter, coordinador del Pla de Sequera, ha assegurat que, “estem vivint la situació de sequera més greu dels darrers 70 anys”, i per tant creu que, “tenint en compte l’estat de les conques internes del sistema d’embassaments Ter-Llobregat, que són les que abasteixen a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, és molt probable que l’ACA decreti en els propers dies o setmanes l’entrada en fase 1 d’emergència en els municipis d’aquesta Àrea Metropolitana de Barcelona”.
L’entrada en aquesta fase 1 implicarà que els municipis no podran superar un límit de 200 litres per habitant i dia, però compte perquè en aquest límit “no està només el consum particular dels habitatges que veiem a les nostres factures, sinó que també estan inclosos la resta d’usos de l’aigua com ara els industrials”. Hi ha, però, dos nivells més d’emergència, el 2 i el 3, amb reduccions encara més dràstiques en el consum dels municipis. Els que superin els corresponents límits, segons cadascú dels tres nivells d’emergències, veuran reduïda la pressió de l’aigua “amb una previsió primer en horari nocturn i, després si cal, en horari diürn”. Però Armenter destaca que aquestes mesures “es revisaran setmanalment mitjançant una recollida de dades que ens permetran veure l’estalvi d’aigua allà on s’apliquin les reduccions de pressió. De fet, serà una regulació de pressió pràcticament contínua, les mesures seran dinàmiques en funció dels resultats que anem obtenint”..
Aigües de Barcelona va encetar les proves de reducció de pressió el passat 12 de setembre conjuntament amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i els mateixos ajuntaments. Fins ara, aquestes proves “no han comportat cap incidència en els subministrament d’aigua, els usuaris no han notat res, i ara estem avaluant com realitzar les actuacions de reducció de pressió en aquells municipis que puguin sobrepassar el límit de dotació quan l’ACA decreti la fase 1 d’emergència”.
Les proves s’han fet en 16 dels 180 sectors en que Aigües té dividit el territori al qual dóna subministrament. La baixada de pressió ha estat “només d’uns metres/columna d’aigua per veure quin retorn teníem, i en tot moment hem complert el reglament metropolità per satisfer el consum”. La reducció de pressió “es notarà més, per desgràcia, en els pisos elevats i sobretot en els moments de més consum”, matisa Armenter, i fonts d’Aigües de Barcelona ens han confirmat que és molt poc probable que aquesta baixada de pressió la notin els habitatges per sota d’un sisè o un setè pis en la fase 1 d’emergència.
Però potser sí es notaria per sota d’aquestes alçades si cal passar a alguna de les dues fases posteriors d’emergència. En aquest sentit, cal destacar que les proves que s’han fet fins ara han suposat un estalvi d’un 7,6% d’aigua, que probablement seria suficient en una fase 1 d’emergència. Però si calgués anar a fase 2, per exemple, on el límit per persona i dia baixa de 200 a 180 litres, “segurament necessitaríem un estalvi molt proper al 20%”, i per tant la reducció de pressió hauria de ser més dràstica.
Aigües de Barcelona, però, porta ja temps treballant en una solució definitiva que permeti a Barcelona deixar de dependre de la pluja: l’aigua regenerada. Armenter ha destacat que a Aigües “sempre hem cregut fermament que, per solucionar el futur del dèficit hídric estructural que pateix la regió metropolitana de Barcelona, és necessari trobar fonts alternatives com l’aigua regenerada. Des del passat desembre estem enviant 1.500 litres per segon d’aigües regenerades a Molins de Rei, a on es barreja amb el cabal propi del riu i, 8 quilòmetres més avall, es captura a l’estació de tractament de Sant Joan Despí on es potabilitza i s’envia a la xarxa”.
Aquests 1.500 litres suposen el 25% de l’aportació d’aigua al sistema d’abastament de tota l’Àrea Metropolitana de Barcelona, mentre que el 42% prové d’aigua de pluja i el 33% prové d’aigües dessalinitzades. Però l’objectiu d’Aigües és que aquesta xifra del 25% d’aigua regenerada sigui del 100% per tal de deixar de dependre de les pluges per abastir a Barcelona d’aigua. Com ho pensen fer?
Armenter dóna la resposta: “Volem replicar aquest model d’èxit en el riu Besòs, el que ens permetria ser capaços de regenerar el 100% de l’aigua que acabem consumint. I amb aquest objectiu hem presentat el projecte Next Generation, valorat en 1.500 milions d’euros, amb l’objectiu de desvincular-nos de la necessitat de que plogui i garantir d’aquesta manera la resiliència hídrica de 5 milions de ciutadans, és a dir, entenent en un sentit ampli la regió metropolitana de Barcelona”.
Amb l’execució d’aquest projecte, que podria trigar fins a quatre anys en estar completat, Aigües generaria 180 hectòmetres cúbics d’aigua regenerada i dessalinitzada, que és el que consumeix la regió de Barcelona en un any sencer. I amb això “acabaríem amb el dèficit estructural de la zona perquè deixaríem de dependre dels recursos naturals”.
