La crisi del coronavirus ens està posant a prova a tota la societat en conjunt, i fruit d’aquesta exigència sorgeixen iniciatives tant interessant com la de Coronavirus Makers. Es tracta d’una comunitat espanyola de propietaris d’impressores 3D que fabriquen a casa de manera altruista viseres de protecció que després es reparteixen entre el personal sanitari dels hospitals. Fins ahir diumenge, 29 de març, aquesta comunitat ha aconseguit fabricar i repartir 350.000 viseres.
Un d’aquests usuaris és el gavanenc Marc Furió, que aquest mateix matí ens ha explicat una mica el funcionament intern d’aquesta comunitat: “Tu registres la teva impressora 3D en el sistema i t’assignen a un dels molts grups de Telegram en els que estan organitzats, grups que, depenent de la zona, poden ser d’unes 200 persones fins a unes 2.000. Llavors et passen els models i comences a imprimir, però de la visera nosaltres imprimim només la part de la careta”.
Una vegada els usuaris tenen impreses cinc mascaretes, “les desinfectem segons les instruccions que ens han donat, i llavors avisem i el pack de cinc el passa a recollir o bé un taxista o bé un Mosso d’Esquadra”. Aquestes mascaretes després es munten en la visera definitiva en un altre lloc on finalment les adhereixen a una subjecció i li posen les gomes. Llavors “es torna a desinfectar totalment el producte sencer i finalment es porta als centres sanitaris”.
Cada mascareta pot trigar “entre una hora i mitja i quatre hores en imprimir-se, depenent de la configuració de la impressora i de com sigui de bona la màquina”. El material que estan utilitzen és principalment PLA (àcid polilàctic), “que és un material biodegradable”, tot i que alguns usuaris també fan servir PET (tereftalat de polietilè), “que és el que es fa servir per fabricar les ampolles de plàstic”. En qualsevol cas, “emprem unes bobines d’un quilogram i cada visera ens sol gastar entre 30 i 40 grams”. Aquestes bobines “abans que comencés el confinament les compràvem per internet a llocs com Amazon, però ara comença a escassejar una mica el material i a més els períodes d’enviament són molt més llargs que abans”.
Una de les característiques més interessants d’aquesta iniciativa, per cert, és que els mateixos usuaris s’han organitzat mitjançant una traçabilitat de tot allò que produeixen: “Posem el nostre nom i el nostre número d’usuari en totes les viseres que fem i així, si en algun moment alguna visera té cap defecte, ens poden trucar i ens ho diuen per tal que puguem corregir l’errada en la impressió”.
