Espanya segueix ancorada en segles passats i, enlloc de desjudicialitzar la política, politiza la justícia. Com ha assenyalat el tinent fiscal Luís Navajas, alguns fiscals es mouen per ideologia, i no per qüestions tècniques. És allò de «la fiscalia te lo afina». En aquest sentit, la reforma del delicte de sedició atenuant les condemnes en els casos d’alçament no violent va en la bona direcció, però no és suficient. Així mateix, la tramitació dels indults és un pas en sentit correcte. Ara bé, l’indult implica un reconeixement previ d’un delicte comès i, de moment, és una només una promesa, que veurem si es materialitza, perquè l’ha de signar el Rei, que ja sabem que des del 3 d’octubre de 2017 ha abandonat el seu paper constitucional de mediador neutre per ser alhora jutge i part.
Només un canvi de tarannà en l’estructura estatal ens permetrà sortit de l’atzucac polític en que estem. Insistim en la via de l’amnistia com a condició, no necessària, però sí suficient, per abordar una solució real al problema, que és de natura política. I sabem, els que som realistes, que només a través d’un diàleg sincer i obert arribarem a una solució perquè el poble català pugui exercir els drets polítics posant les urnes i votant lliurament, sense repressió ni uns jutges parcials preparats per aixafar qualsevol dissidència.
L’amnistia que demanem és molt àmplia, i va des del 9-N fins a causes que encara avui estan en marxa. És per això que nosaltres, com a partit, donem suport a la campanya protagonitzada per l’entitat AmnistiaLlibertat (www.amnistiallibertat.cat) –una entitat civil formada per juristes de reconegut prestigi– que pretén portar al Congrés una ILP de Llei Orgànica d’Amnistia. La majoria per aprovar-la hi és, almenys sobre el paper. Desitgem que es materialitzi.
