Albert Massana, portaveu del grup municipal d'ERC
Albert Massana, portaveu del grup municipal d'ERC

L’any 2002, una esllavissada a l’abocador del Garraf va arrossegar milers de tones d’escombraries per les rieres de la Sentiu i dels Canyars fins al mar, amb una greu fuita de milers de litres de lixiviats (líquids altament tòxics) que van sobreeixir de la bassa de contenció, van contaminar els marges de riera i es van infiltrar als aqüífers.

Ja aleshores ho va denunciar el grup ecologista Quercus. Els fets van ser investigats pel SEPRONA, la Fiscalia i l’Agència Catalana de l’Aigua, per presumpte delicte contra el  medi ambient i la salut pública, i van tancar-se amb algunes millores de contenció i una aparent impermeabilització.

Però els residus de la Vall d’en Joan són una massa en permanent descomposició, que genera gasos i líquids, i que es mou. Les impermeabilitzacions superficials s’esquerden i, sense manteniment, segueixen permetent la infiltració d’aigua de pluja dins del cos compacte de brossa i, d’aquesta, a l’aqüífer.

Els darrers episodis de pluja han demostrat, per enèsima vegada, que el segellament estava malmès. El resultat dramàtic es pot constatar a la Falconera, al Garraf, on brolla un riuet subterrani que travessa tot el massís, que abans era aigua pura, i on ara vessa una aigua pudent de color marronós, que recull els lixiviats de l’abocador. Les parets de la cova brollador estan recobertes d’una pel·lícula fruit de la reacció química entre els contaminants dels líquids vessats i la sal marina.

Cal posar fi a aquestes fuites nocives per a l’entorn i les persones. La responsabilitat de l’abocador és de l’Àrea Metropolitana, on l’Ajuntament té veu i vot. “Gavà naturalment”, diuen. De debò?

Esperem que aquestes festes de Nadal ens portin també com a regal una solució al problema de l’abocador. Naturalment