L’actitud de l’alcaldessa socialista amb la política del totxo és de manual: primer, deixadesa en un equipament, un parc o qualsevol altre bé públic, sobretot si té arbres i plantes, i després d’anys d’abandonament i constant decadència, fer «plans de millora urbana»; és a dir, fer pisos i pisos amb l’excusa de «millorar» el que, per deixadesa, han dilapidat.
En el cas de Can Sellarès, molt utilitzat per la ciutadania de Gavà i Viladecans per practicar-hi esport, seu de diverses entitats, i un pulmó verd enmig de l’atapeïda trama urbana, el manual s’ha seguit al peu de la lletra: primer, perdem la piscina descoberta i s’abandona el manteniment, i ara, perdrem les pistes de bàsquet, handbol, el parc infantil i el camp de futbol del darrere. Arbres i equipaments a canvi de pisos, ciment i asfalt. Si hi afegim les pèrdues del Centre Cultural (privatitzat), l’escola Àngela Roca (privatitzada), la residència d’avis de l’avinguda d’Àngela Roca (privatitzada)… veurem que l’alcaldessa està dilapidant tot el llegat Roca, que en el seu moment va fer de Gavà una ciutat referent en equipaments esportius, culturals i socials. Molts estem farts de tants projectes especulatius, com el de Can Sellarès o el del Pla de Ponent, i de les contínues privatitzacions d’equipaments que haurien de ser públics, en perjudici del conjunt de la ciutadania. Hi ha campanyes en marxa —Salvem Can Sellarès, Salvem el Calamot (No al Pla de Ponent)—, totes amb un objectiu clar: salvaguardar el nostre patrimoni natural i cultural. Us animo a sumar-vos-hi.
Això sí, Raquel Sánchez es presenta com a campiona de la defensa del medi ambient i la lluita contra en canvi climàtic. Com deien els fariseus: que la mà dreta no sàpiga què fa la teva mà esquerra. Denunciem-ho: tot el que fan és una farsa.
