L’ensenyament públic català viu avui el segon dels cinc dies de vaga convocats pels sindicats USTEC-STEs Intersindical Alternativa de Catalunya (el majoritari en el sector), CCOO, UGT, CGT, Inter Sindical, ASPEPC-SPS Professors de Secundària, i FEUSOC-Federació d’Ensenyament. Demà tindrà lloc la tercera jornada d’aquesta vaga d’Educació, i les dues restants estan previstes pels dies 29 i 30 de març.
Com sempre, les xifres del seguiment d’ahir varien en funció de les fonts consultades, i van del 70% que esgrimeixen els sindicats convocants fins el 33,05% que assegura el Departament d’Educació. En quant a les manifestacions, les xifres varien entre 20.000 i 50.000 persones en la concentració principal que va tenir lloc pels carrers de Barcelona.
Aquest matí, per cert, els professors en vaga han aconseguit entra al Saló de l’Ensenyament i, segons algunes fonts, s’han produït algunes càrregues policials. El que sí que és segur és que aquesta aparició ha obligat al conseller, Josep González-Cambray, a ajornar la seva intervenció d’avui en el saló.
A Gavà, per exemple, el 50% aproximadament dels professors del col·legi Marcel·lí Moragas han decidit secundar la vaga, segons fonts oficials del mateix centre educatiu. Les mateixes fonts també ens han explicat que, pel que fa a l’assistència d’alumnes, també ens movem al voltant d’un 50% d’assistència al centre.
Els professors que no fan vaga al Marcel·lí Moragas (la majoria d’ells per uns serveis mínims que els sindicats han qualificat d’abusius) han decidit recolzar als seus companys i, cada matí tot just abans d’obrir portes a les 9, es concentren a l’entrada i organitzen una xiulada.
Un dels professors que participa en aquesta acció és Raúl Pérez, mestre d’educació física i de llengua castellana. Pérez ens ha explicat que “fem aquesta protesta per les condicions que ens marca actualment el departament d’Educació”. Més en concret, “el que demanem bàsicament és una major inversió econòmica i de recursos per a l’escola; una estabilització dels interins; i sobretot una actitud una mica més dialogant per part del conseller que consulta poc les noves propostes. Per exemple, vol implantar un nou currículum del qual encara no tenim cap informació ni sabem res”. En definitiva, “hem perdut drets laborals i és un suma que cada vegada es fa més gran i al qual hem de dir prou d’alguna manera”.
El tema del nou calendari escolar previst pel curs vinent “ens ha fet una mica enfadar no tant pel canvi en si, que potser està bé, sinó perquè s’ha fet sense cap negociació, ha estat una imposició sense cap tipus de diàleg”.
