Sortida de Depana al Garraf

Depana organitza, per aquest diumenge, un itinerari de natura per al Parc Natural del Garraf per observar i entendre la seva morfologia i història geològica, així com la seva especial flora i fauna.

La sortida estarà guiada per David Rodés i Albert Molero i s’allargarà tot el dia. El preu de l’activitat és de 6 euros i de 2 euros per als socis i sòcies de l’entitat. Les persones que vulguin venir han d’escriure a info@depana.org

Morfologia

La pedra calcària compon la quasi totalitat del massís i amb el pas del temps, i en entrar en contacte amb l’aigua i l’aire, ha proporcionat, per fenòmens de dissolució, la formació dels processos anomenats càrstics: és a dir, coves, avencs i dolines.

Molt diferent és la zona de Eramprunyà, caracteritzada conglomerats de colors vermellosos que conformen un paisatge molt escarpat.

Fauna

Podem nomenar com a ocells representatius el roquer vermell, el roquer solitari, la collalba negra i la collalba rossa, l’escrivà hortolà, la cogujada montesina i la bisbita campestre. També hi viuen encara algunes espècies que es troben en perill d’extinció, com el falcó i l’àguila cuabarrada, a més d’altres rapinyaires. El vessant litoral del massís ofereix també una oportunitat als ocells marins que ha estat aprofitada recentment pel corb de mar gran.

La confluència d’ambients ecològics es reflecteixen també en la fauna herpetològica (molt sensible a aquests canvis), de manera que podem trobar espècies de caràcter termòfil i procedència nord-africana, com la colobra de ferradura i l’escorpí ibèric, juntament amb altres de caràcter centreeuropeu, com la salamandra.

Finalment, el gran desenvolupament del sistema càrstic ha permès la formació d’una interessant vida cavernícola, fins al punt que trobem espècies endèmiques úniques en el món.

Àliga cuabarrada

Flora i vegetació

Bona part de Garraf ens ofereix un paisatge mediterrani meridional. La vegetació que caracteritza aquest paisatge és un matollar dens d’un a tres metres d’alçària on dominen el garric i el llentiscle i on creixen el margalló, el càrritx i altres espècies de procedència africana.

Més a l’interior, el paisatge està integrat per fragments d’alzinar i pinedes de pi blanc la majoria dels quals han estat afectats pels incendis forestals i avui es troben en procés de regeneració.

En els fondos o valls tancades es troba la vegetació típica de l’alzinar, com és la mateixa alzina, el boix, la roja, el lligabosc o el marfull.

Quercus coccifera.