El passat mes d’abril es va fer pública la decisió de la direcció de l’escola concertada Sagrat Cor de tancar definitivament, després de més de 100 anys d’activitat docent a Gavà, per falta de viabilitat econòmica. Lamentem que una institució acadèmica hagi de tancar, tant pels alumnes, com pels treballadors; ja al curs 2023-2024 es va plantejar també el tancament de l’escola Juan Salamero.
Aquests fets indiquen una tendència que és coneguda des de fa almenys deu anys: la baixada de la natalitat (uns 50 infants menys de mitjana cada inici de curs escolar a educació infantil) ha permès abaixar les ràtios de les escoles (efecte positiu), però posa en perill moltes línies en centres públics (sobretot) i privats, perquè no hi ha prou població escolar per omplir-les totes. Podem discutir si hi ha hagut una mala gestió, però les xifres són les que són.
Ara venen les conseqüències més greus: tancaran centres educatius. Pot veure’s com un drama o bé com una oportunitat: si la població escolar baixa de forma sostinguda, la població de més de seixanta-cinc anys creix de forma constant; aquesta diversitat necessita i reclama cada cop més serveis. Potser és tot el model integral d’atenció a les persones el que cal replantejar-se. Les realitats demogràfiques ens indiquen les línies a seguir. Potser en lloc de mantenir amb respiració assistida a centres escolars inviables per falta de matrícula (prioritzant els centres públics per sobre dels privats), hem de començar a pensar a reavaluar la gestió dels recursos públics i destinar més esforços a altres necessitats socials.
És un debat difícil i no tothom està disposat a abordar-lo, sense drames; l’administració ha de plantejar, debats difícils, perquè si no, arribarem a un punt que els serveis públics ja no respondran a la societat real, i això sí que serà difícil de gestionar.
