Tessa Cooper
Tessa Cooper, escriptora gavanenca que acaba de publicar la seva quarta novel·la

L’escriptora gavanenca Tessa Cooper ha publicat la seva quarta novel·la, “Siete días y una foto”. Entre les novetats importants d’aquest quart esforç en el terreny de la novel·la en podríem destacar dues: és la primera vegada que publica en format digital i també és la primera vegada que ho fa amb el recolzament d’una editorial, Harlequin Ibérica.

Cooper explica que va enviar el manuscrit a diverses editorials i que “dues es van posar en contacte amb mi i al final he publicat amb una d’elles. És una altra via que mai havia experimentat i és un camí que em venia de gust provar, perquè si no provem les coses mai sabrem quin camí ens agrada més”.

El treball amb l’editorial va ser molt fluid ja que “quan signes el contracte et donen uns dies per tal de que els enviïs la novel·la amb possibles canvis que vulguis fer respecte el manuscrit enviat originalment. Jo no vaig fer cap canvi i els vaig enviar el mateix manuscrit, i ells llavors se la tornen a llegir i, si s’escau, fan les correccions que considerin necessàries i t’ho comuniquen. En el meu cas no van fer cap canvi, però”.

Tot i que el gènere que tracta Cooper, tant aquí com en les seves tres anteriors publicacions, és el de la novel·la romàntica, en aquest cas “em surto una mica d’aquest camí ja que es tracta d’una comèdia romàntica. La vaig escriure tot just sortint del confinament i les ganes de pensar en coses divertides es veuen reflectides en la novel·la”. Tot i això, “en les meves novel·les, i cada cop em passa més, acabo explicant moltes altres coses arran de la història de dues persones que és el centre, i tot i que hi ha lectores a qui aquesta part no els interessarà, espero poder captar d’aquesta manera a gent sí que li agradi això”.

Una altra novetat respecte als llibres anteriors de Cooper és que, en aquesta ocasió, es tracta d’una novel·la curta: “La veritat és que, una vegada vaig decidir escriure una novel·la curta, tot va anar molt ràpid. Un cop la vaig enviar em van contestar molt ràpid, i tot i tenint en compte que molta gent em deia que una novel·la curta és molt difícil que l’agafin perquè no els surt a compte, perquè mínim han de ser 200 pàgines, i a més té moltes trames i això no agrada”.

La novel·la es va publicar el passat 17 de març exclusivament en format digital, però el camí no s’acaba necessàriament aquí: “En principi ells aposten només pel digital i, si les vendes van bé, fan una tirada en paper, però jo soc molt escèptica no només perquè és una novel·la curta sinó també perquè tampoc em coneix tanta gent, així que no espero res, no és una cosa que m’obsessioni, i tot el que vingui serà benvingut”.