Som molts els que diàriament fem servir el transport públic per desplaçar-nos a treballar, a estudiar, o a fer activitats quotidianes. Des de feia molt de temps (mireu l’hemeroteca), utilitzar RENFE era un exercici de paciència i resignació.
Però des del 20 de gener, ja podem parlar de col·lapse generalitzat del servei. Després de dècades de no invertir, de no fer-hi manteniment (mentre s’han invertit quantitats obscenes en AVE i projectes faraònics), de no fer ni un sol metre més de via, les nostres línies de tren (de Rodalies, però també de mitja i llarga distància, de passatgers i de mercaderies) ja no són operatives. Un desastre per a la mobilitat i per a l’economia de Catalunya, però també d’Espanya, perquè no estem parlant d’un accident puntual. Algú creu que el tema se solucionarà en uns pocs mesos? No ens enganyem ni deixem que ens enganyin. Caldran inversions multimilionàries i anys per tornar a tenir una xarxa de trens mitjanament operativa, i els antecedents no ens fan ser optimistes.
Mentrestant, és imprescindible per a la mobilitat i l’activitat econòmica que es busquin alternatives potents i sostingudes en el temps. L’autobús pot ajudar a reduir l’impacte del desastre, i cal posar-s’hi ja: ajuntaments, AMB, Generalitat, Ministerio de Transportes… Cadascú des de la seva àrea hi ha de posar el coll, mentre es fan les obres que calgui, que entorpiran encara més, inevitablement, el servei ferroviari.
I sí, el traspàs de Rodalies a la Generalitat seria una bona mesura per millorar la gestió i evitar aquests desastres, però compte: traspassar un servei en ruïnes no és admissible; no sense prèviament posar-lo a punt i havent invertit per recuperar-lo. Per respecte als ciutadans i per simple sentit comú.
