Una bufetada a temps acaba de completar una setmana de residència tècnica a l’Espai Maragall de Gavà. L’obra està escrita i dirigida per Marta Buchaca i els seus dos protagonistes principals són Ramon Madaula i Montse Guallar, acompanyats per Eudald Font, Sara Diego i Marc Rius. Després d’aquesta setmana a Gavà, on han pogut fer assaigs generals per preparar tots els aspectes tècnics, l’obra s’estrena a La Villarroel el dimecres 1 d’abril plantejant un dilema molt actual: un avi li dona una bufetada al seu net de vuit anys després que aquest li hagi dit “fill de puta”, i l’escola on estudia l’infant, en assabentar-se, convoca a la família a una reunió on els anuncia la seva intenció de denunciar a l’avi davant la justícia ja que, legalment, no es pot pegar a un infant.
Marta Buchaca ha volgut amb aquesta obra “exposar aquesta guerra que, els que estem ara mateix educant als nostres fills, tenim amb els avis: les persones que s’han educat amb una educació més rígida, a on justament es donava una bufetada a temps, en contraposició amb l’educació actual on s’escolten les emocions dels nens”. Es tracta d’una comèdia “amb moments molts bojos” que, d’altra banda, “reflexiona molt sobre com eduquem, què és educar, què està bé, què està mal, i de la que l’espectador crec que sortirà preguntant-se si era millor abans o ara. Una pregunta que no té resposta: jo estic totalment en contra de pegar a un infant però, a l’hora, també comparteixo coses del discurs de l’avi de l’obra”.
A alguns dels assaigs que han fet a l’Espai Maragall ha assistit públic convidat, el que per la companyia ha estat una experiència “molt maca perquè ha estat la primera vegada que hem mostrat la comèdia i això comporta molts nervis”. Més encara tenint en compte el tema que tracta l’obra: “Tinc la sensació que improvisem molt en la qüestió de l’educació dels infants, tot és molt nou i jo en aquesta comèdia intento fotre’m una mica de tot això. Estem en un món que canvia molt i, si educar un fill sempre ha estat un repte, crec que ara és més difícil que mai”.
Buchaca ens confessa que aquests dies de residència tècnica a l’Espai Maragall “ens han anat molt bé perquè, quan entres a teatre a Barcelona, tens pocs dies per muntar, vas de bòlit i tot genera molts nervis que, si te’ls pots estalviar, ho fas. Així que hem tingut molta sort de poder fer la residència tècnica aquí a l’Espai Maragall, un lloc on hem estat molt a gust. Aquests dies ens han permès solucionar tota la part tècnica de l’obra i ara ja, quan arribem a La Villarroel, tan sols serà qüestió de copiar el que hem fet aquí i preocupar-nos només del públic i dels actors”.
Ramon Madaula, en la mateixa línia que Buchaca, es desfà en elogis cap a les capacitats tècniques de l’Espai Maragall: “L’equipament que teniu aquí és meravellós. Les companyies necessitem uns dies abans d’estrenar per tal de poder tenir-ho tot a punt, especialment pel que fa a llum i so, i un equipament com aquest és ideal perquè hem pogut provar-ho tot. Aquí a Gavà hem estat molt bé, hem tingut un laboratori per fer assaigs generals abans que la gent pagui entrada per veure l’espectacle”.
Madaula, ja en relació amb l’obra que protagonitza, destaca que Buchaca hagi escollit un enfocament de comèdia per afrontar un tema tan actual com són els nous models d’educació: “Jo crec que amb humor tot entra millor, crec que l’humor sempre és la millor manera d’explicar-ho tot, fins i tot les coses més delicades si es fan amb respecte. La vida ja és pou transcendent i prou dura perquè els que oferim cultura encara ens posem més transcendents, i en realitat el debat es pot crear igualment i amb la mateix profunditat si es fa amb humor”.
