Ja són a punt d’acabar les vacances dels infants sahrauís acollits per ACAPS (Associació Catalana d’Amigues del Poble Sahrauí). Es tracta del programa Vacances en Pau, que cada any possibilita que diversos infants refugiats als campaments sahrauís puguin ser acollits per famílies catalanes durant els mesos de juliol i agost.
Enguany, però, no ha estat del tot així perquè han sorgit alguns problemes. Segons Franco Sozzi, vocal de la junta d’ACAPS Gavà-Viladecans, “malauradament els infants han vingut amb molt retard i, per problemes tècnics i logístics que no ens han explicat clarament, en comptes d’arribar l’1 de juliol han arribat a finals de mes, concretament el dia 23”. Aquest retard no ha afectat a la totalitat dels infants que ACAPS ha acollit a Catalunya, ens explica Sozzi, sinó que només “als de Gavà i Viladecans i als d’alguna comarca més, en total una vintena d’infants aproximadament dels 277 que enguany han arribat a tota Catalunya”.
Finalment a Gavà s’hi han quedat dos infants i a Viladecans tres. Les diverses activitats que han portat a terme aquests darrers dies de vacances serveixen, entre altres objectius, per acostar aquests infants a la cultura i a la realitat catalana. Un exemple el tindríem en la sessió que van compartir la setmana passada amb la colla castellera de Viladecans: “Nosaltres estem molt contents de que els infants hagin assajat els castells perquè, d’aquesta manera, poden aprendre coses noves i poden acostar-se a una cultura diferent de la seva”, ens explica Sozzi. “Allà als campament de Tindouf només hi ha sorra i aquestes coses no les veuen, així que gaudeixen molt amb aquest tipus d’activitats”.
Lidia Navarro porta ja quatre anys acollint a infants sahrauís a través d’ACAPS. De fet, aquests quatre anys ha acollit a la mateixa nena, i això és força important perquè “la veiem cada any i veiem que va evolucionant positivament”. Navarro valora que per a ella són molt important aquestes vacances perquè “veu una altra cultura, una altra manera de viure, i també li ajuda a lluitar, perquè al final la intenció és que aquests infants puguin sortir dels campaments algun dia”.
Com a mare acollidora, Navarro té molt clar que l’experiència no beneficia només als infants acollits: “És una experiència en la que no només guanya l’infant que ve, sinó també la família que l’acull. En el meu cas, per exemple, els meus fills coneixen una manera de viure molt diferent a la seva, i això és molt enriquidor i és molt positiu per les dues bandes”.
