Visita a la pedrera de la Sentiu i a l'estany de la Murtra
Raquel Sánchez amb Ángel Losada de Quercus, Miquel Roselló de La Mata de Joncs i Brugués Comas de la UME

Aquest matí l’alcaldessa, Raquel Sánchez, acompanyada per representats d’entitats ecologistes ha visitat el projecte de restauració de l’antiga pedrera de la Sentiu, projecte que arriba a la recta final.

L’alcaldessa ha destacat que “gràcies a aquesta intervenció aquest espai recuperarà la vegetació i les especies animals autoctònes i tornarà a tenir la vida que tenia abans de l’activitat humana i a la vegada recuperem un espai qual podrà gaudir la ciutadania. És important fer aquesta visita amb les entitats ecologistes per a conèixer els seus punts de vista i les seves aportacions i valorar el resultat d’aquesta actuació”.

L’explotació de roca calcària a cel obert va estar activa entre les dècades del 60 i el 70 del segle XX. Posteriorment, a la dècada dels anys 90, va acollir una planta de producció d’asfalt.

Els primers resultats de la restauració ja són evidents. L’antiga pedrera s’ha reintegrat en els turons del voltant, tant per la forma com la volumetria; la xarxa de drenatge ha demostrat la seva eficàcia en episodis de pluges intenses, i l’altura i tonalitat de la replantació ja difumina les línies visuals marcades pels talussos. També la presència de fauna destacada com l’àguila cuabarrada, xoriguers i orenetes, i d’una rica comunicat d’insectes pol·linitzadors.

El 2008 van començar els treballs de restauració. Durant 10 anys s’ha procedit a reomplir el buit deixat per l’activitat extractiva amb l’aportació de 880.00 m3 de terres d’origen natural, procedents majoritàriament d’excavacions del Baix Llobregat. Són sorres, llims i argiles que, en origen, es tracten amb carbonats per millorar la seva cohesió i estabilitat.

La morfologia final de l’antiga pedrera és la de terrasses i talussos de pendent suau, i contrapendents de les plataformes per recollir les aigües de l’escorrentia superficial. La xarxa hidrològica final ha permès la correcta sortida de les aigües per evitar erosionar la pròpia restauració.

La intervenció també ha comportat la recuperació del sòl, mitjançant l’aportació de terres vegetals enriquides amb compost, i amb la replantació, mitjançant sembres i plantacions, en talussos i plataformes.

L’actuació es troba ara immersa en l’anomenat període de garantia, en què es controlen els resultats de les mesures executades i es fan les tasques necessàries per assegurar el correcte desenvolupament. Aquesta última fase finalitzarà el 2021.

Ángel Losada membre de l’entitat ecologista Quercus ha destacat que “aquest projecte suposa la recuperació d’un espai important però s’ha de millorar amb la plantació de plantes autòctones de la zona que arrelin i recuperin el paisatge com el lligabosc i també amb la plantació d’arbres com roures, alzines i arbustos de fulla petita”.

L’execució dels treballs de restauració també han comportat altres millores com la conservació d’un antic forn de calç, l’eliminació d’espècies exòtiques invasores, la construcció de basses temporals i microhàbitats per a la fauna i la col·laboració amb l’estudi liderat per la doctora Montserrat Jorba de la Facultat de Biologia de la UB on s’avaluaran les diferents tècniques de revegetació de talussos que s’utilitzen en la restauració. Les conclusions s’aplicaran en aquesta recta final de la recuperació d’aquest espai.

Estany de la Murtra

Visita a la pedrera de la Sentiu i a l'estany de la Murtra
Una de les quatre illes flotants recuperades a l’estany de la Murtra

A l’estany de la Murtra, l’actuació ha consistit en la recuperació de les illes flotants amb vegetació per afavorir la biodiversitat i els llocs de cria en una zona ZEPA de la Xarxa Natura 2000.

La creació d’aquestes illes flotants es remunta a l’any 2010, con a mesura correctora de l’ampliació de l’estació depuradora Gavà-Viladecans. S’hi van instal·lar quatre, de 18 metres quadrats cadascuna, que amb el temps es van anar deteriorant i movent del seu emplaçament original, cosa que podia afectar al drenatge de la llacuna.

La intervenció impulsada per l’Ajuntament de Gavà ha consistit en la recuperació d’aquestes illes, seguint el projecte original. Així, s’han instal·lat 72 metres quadrats d’illes flotants vegetades en grups de quatre i ancorades al fons que afavoriran el desenvolupament de la vegetació i la integració ambiental i paisatgística.

Brugués Comas de la Unió Muntanyenca Eramprunyà, UME, ha destacat que “aquesta intervenció ajudarà a recuperar la vegetació i assegura la vida d’ amfibis , insectes i peixos. És importat que una reixa protegeixi les illes i no puguin accedir-hi les tortugues de florida, una espècie molt voraç i esperem també que aquesta reixa sigui efectiva amb el cranc blau, una altra espècie voraç”. 

La vegetació que creix a les illes cobreix tota la superfície i actua en la millora de la qualitat de l’aigua i la seva depuració, cosa que facilitarà la naturalització de l’estany i la creació de refugis de fauna i diversitat d’hàbitats. Gràcies a l’estructura prèvia s’ha propiciat la colonització immediata per amfibis i tot tipus d’invertebrats.