Potser no és una organització molt coneguda, però la veritat és que la Comunitat de Sant’Egidio es va crear a Roma l’any 1968 i actualment és un moviment cristià d’abast internacional present a més de 70 països. La secció barcelonina va néixer fa més de 30 anys i ara la gavanenca, que té dos anys de vida, presenta a la nostra ciutat un llibre escrit per una integrant de la comunitat.
Es tracta de Vull viure a casa i l’ha escrit Montserrat Vilaseca, responsable de l’acció amb ancians de Sant’Egidio a Barcelona, explicant un dels casos que ha viscut en primera persona col·laborant amb la comunitat. “El llibre explica la vida de la Remedios, una senyora gran a qui va conèixer i va ajudar molt acollint-la en una casa-família que tenim a Barcelona i on hi viu gent que no té casa”, ens explica Maica Capdevila, responsable de Cultura, Solidaritat i Pau – Comunitat de Sant’Egidio, que és el nom que rep la branca gavanenca d’aquesta associació que a la nostra ciutat compta amb uns 10 voluntaris.
Tant el llibre com la presentació que fan serveix a la comunitat per “propagar la cultura de cuidar dels ancians, estar al seu costat, escoltar-los, i sobretot no tancar-los a la residència com a primera opció perquè la gran majoria de la gent gran, i nosaltres ho sabem perquè tenim moltes dades al respecte, no volen acabar en una residència, i en canvi és l’opció més fàcil i el que se sol fer”.
Així doncs, el que pretén tant el llibre com la mateixa Comunitat de Sant’Egidio és “canviar el model d’atenció a la gent gran, buscar altres opcions com habitatges compartits, potenciar una atenció domiciliària més eficient i amb més recursos públics per facilitar que els ancians es puguin quedar a casa seva”. El llibre és, en aquest sentit, un exemple perfecte del que volen transmetre perquè la Remedios “era una dona a qui els serveis socials volien tancar en una residència perquè era molt pobre i no tenia a ningú, era una anciana a qui nosaltres pràcticament vam rescatar, i per tant d’aquest manera demostrem que és possible que fins i tot una persona sense recursos pot acabar en un lloc que s’assembli a una casa, i no a una residència”.
La tasca que fan els voluntaris de Sant’Egidio és l’herència directa del grup de romans que la van crear, “un grup de joves que es van preguntar com podien ajudar als pobres i als vells que hi ha als carrers de la ciutat”. Una tasca voluntària que es recolza en tres grans pilars: “Fomentar una cultura de solidaritat envers els pobres de les nostres ciutats, treballar per la pau i atendre a la pobresa de les nostres ciutats a través de l’amistat, nosaltres el que fem és fer-nos amics d’aquells pobres o aquells ancians que anem coneixent”.
L’activitat de Sant’Egidio a Gavà es basa en el que ells anomenen “serveis”, que desenvolupen els dissabtes als matins i a les tardes: “Als matins atenem a ancians que no tenen famílies i que estan sols a les residències, i a les tardes anem a trobar a les persones sense llar que viuen als carrers de Gavà”. A més de tot això, també porten a terme un altre servei anomenat “Escola de la Pau” i que consisteix en una sèrie d’activitats que porten a terme amb infants de famílies en situació de vulnerabilitat.
La presentació de Vull viure a casa tindrà lloc el proper dijous, 6 de juny, a la Biblioteca Josep Soler Vidal a partir de les 18:30 hores. Serà una bona oportunitat per conèixer de primera mà l’activitat que porta a terme Sant’Egidio a Gavà i, qui sap, potser també per apuntar-s’hi com a voluntari. En qualsevol cas, també és possible entrar a formar part d’aquesta comunitat trucant al telèfon de Maica (619 68 68 90) o de José Luis Gálvez (666 72 02 69), que s’encarrega de l’acció amb la gent que viu al carrer.
