Obrir un negoci un dimarts 13 és un atreviment al qual probablement pocs emprenedors s’hi han abocat. Però a Gavà n’hi ha una. Es diu Lola Martínez, i va ser un ja llunyà dimarts, 13 d’octubre de 1981, quan va inaugurar al número 33 del carrer Major la botiga Wonder Moda. La seva supervivència (va fer 40 anys aquest passat octubre), superant crisis econòmiques i fins i tot una pandèmia mundial, deixa molt en entredit la superstició del dimarts 13. De fet, el seu anunciat tancament el proper mes de març de 2022 no respon, ni molts menys, a problemes econòmics de la botiga, com veurem després. I de fet, fins i tot és possible que no acabi tancant, com també veurem després.
Però comencem pel principi. L’origen de Wonder Moda el trobem en una botiga que la Lola, mentre estudiava Magisteri, va obrir amb la seva germana al carrer de Santa Teresa de Gavà: “Als matins anava a estudiar a la universitat, i a les tardes anava a la botiga, que en principi era una merceria, però aviat vam començar a portar roba de dona i de senyor. Quan vaig acabar la carrera no vaig trobar feina del que havia estudiat, i com que el meu pare tenia el local del número 33 del carrer Major, vam decidir obrir allà una botiga”.
La botiga es va anomenar Wonder Moda “després que el meu germà em donés a escollir entre tres o quatre noms. Jo vaig trobar que la paraula Wonder, que en anglès significa “meravella”, era molt adient, i és el nom que vaig escollir”. La Lola recorda que quan va obrir la botiga “el carrer Major no estava ni tan sols asfaltat, no hi passava ningú, però ningú, el carrer donava llàstima”.
A la botiga s’oferia roba tant per a senyors com per a senyores: “Hi havia de tot per a totes les edats perquè és que es venia tot, potser hi havia més roba per a dona, perquè sempre he tingut més clientes que clients, però en realitat teníem de tot”. En quant a l’estil que es venia, “al principi tocàvem molt roba de vestir, teníem per exemple molt gènere de boda”.
Les coses no van anar gaire malament fins al punt que cinc anys desprès, el 1986, la Lola obre una altra botiga en el local del costat, al número 31 del mateix carrer Major tot just creuant el carrer Comte d’Urgell. Es decideix llavors que aquesta nova botiga es dedicaria exclusivament a roba de dona, mentre que la del número 33 es dedicaria a roba d’home sota la direcció del germà de la Lola, Paco.
Eren temps dolços, recorda la Lola: “La veritat es que es venia de tot, ara és molt diferent, però llavors la venda era molt potent. Ho era tant que nosaltres fèiem freqüents viatges a Milà, París o a Eivissa per tal de comprar gènere i portar-lo aquí a Gavà. París, en concret, era una bogeria, recordo que anàvem pels carrers de les botigues i el que vèiem era meravellós. I aquí hi havia molta gent que ja ens esperava quan tornàvem de París, ho veníem tot”.
Els anys daurats de Wonder Moda s’expliquen per diferents motius. Segons recorda la Lola, “un dels punts clau és que en aquell temps no hi havia competència, ni existia el Barnasud ni molt menys la venda per Internet”. Però també hi havia costums diferents: “La gent solia comprar roba per les ocasions especials como ara el Diumenge de Rams, però ara van de qualsevol manera”.
L’expansió de Wonder Moda va traspassar llavors les fronteres de Gavà, ja que van obrir a Castelldefels primer una botiga petita de dona que portava la Lola, després una més gran on hi havia moda d’home i de dona i que portaven entre els dos germans, i finalment una tercera només d’home que portava el Paco. Així doncs, en el seu moment de màxim esplendor, que va ser a principis dels anys 90 del segle passat, va arribar a haver 5 botigues de Wonder Moda: les dues primeres de Gavà i les tres de Castelldefels.
I com s’ha passat de 5 botigues a només una?
“El Paco es va separar i la meva ex-cunyada es va quedar una de les botigues de Castelldefels, la d’home. La mixta la vam tancar i el meu germà es va quedar la d’home de Gavà. Jo em vaig quedar les dues de dona, la de Gavà i la de Castelldefels, i així vam seguir uns quants anys més. Al final també vaig tancar la de Castelldefels, que anava bé però em suposava molta feina, i el Paco també va acabar traspassant la botiga d’home del carrer Major perquè les coses van començar a anar malament allà, així que va trobar feina de lo seu, que és comercial, i va decidir tancar la botiga i llogar-la per un altre negoci diferent”.
Un dels motius que podríem pressuposar que han fet arribar a aquest escenari és la venda per Internet, respecte a la qual la Lola es posiciona clarament: “A mi em fa molta il·lusió veure obrir un petit comerç perquè sé l’esforç que hi ha al darrere, comprar al comerç de proximitat no té res a veure amb comprar per Internet, aquí hi ha un tracte personalitzat, sabem els noms de les nostres clientes. Però la immensa majoria de joves compren per Internet, així que aquí ens venen les persones grans a comprar”.
L’avantatge d’això és que, en el cas de Wonder Moda, la venda per Internet no ha afectat gaire al negoci: “Ho vaig considerar, però no era una via apropiada per la botiga. La tipologia de la nostra clientela és molt de venir, de tocar el gènere, de deixar-se assessorar, venen cada setmana a veure què és el més nou que hem portat. La venda aquí és de proximitat. La venda online suposava un esforç molt gran a nivell de disponibilitat d’estoc i d’infraestructura digital, i no ens hauria donat rèdits”.
En aquest punt, la Lola fa una crítica directa a Gavà: “És una llàstima, però crec que el comerç de proximitat acabarà desapareixent. Jo conec fins i tot a gent de la meva edat que prefereix mirar el gènere a pàgines d’Internet o a centres comercials. Crec que el comerç de Viladecans i de Castelldefels està millor i és una llàstima perquè Gavà és molt bonica, i aquesta Illa de Vianants és una zona molt maca, però està desaprofitada, no hi ha activitats comercials que engresquin a la ciutadania, allà el comerç està més viu, fan més coses. No sé exactament què s’hauria de fer, ni perquè passa això, però aquesta és la meva sensació. Abans, per exemple, fèiem desfilades, i és el tipus de coses que li agrada a la gent. S’han de fer més coses així, i per exemple la nova associació WOW està fent bé les coses i està donant molta empenta al comerç local. Però crec que l’Ajuntament de Gavà no s’implica, i ha de pensar que el comerç és la vida de Gavà, què seria de la ciutat sense comerç?”.
Precisament, una de les revolucions més importants que ha viscut el comerç del centre de Gavà va ser la creació de l’Illa de Vianants. La Lola recorda que al principi “ens va afectar molt i em va perjudicar perquè va coincidir amb el tancament de la botiga de Castelldefels, i llavors els clients de Castelldefels venien aquí a Gavà a comprar i es trobaven que no sabien on aparcar, recordo que ens havíem de barallar amb l’Ajuntament per tal que ens traguessin multes de la gent”. Desprès, però, les coses es van calmar i “ara perjudica sobretot a la gent que fa càrrega i descàrrega, per la gent d’aquí que va a peu és molt còmode però crec que en general ha perjudicat més que beneficiat”.
I arribem a la decisió de tancar la botiga, que és, tal i com van dir al principi, una decisió personal al marge del rendiment econòmic del negoci: “La botiga sempre ha funcionat i aquí els números donen per seguir oberts. De fet, aquest any els números estan molt millor que l’any passat. Però ja tinc una edat, a més acabo de tenir una neta i vull passar temps amb ella, i això requereix de molt temps, és una feina a jornada completa”. Així doncs, la Lola ha decidit retirar-se, però cal destacar que aquesta jubilació no ha d’implicar necessàriament el tancament de la botiga: “Tancar no és una decisió inevitable, jo el que vull és retirar-me, però estic disposada a parlar amb qualsevol persona que vulgui portar la botiga, fins i tot m’estaria tres mesos amb qualsevol interessat per ajudar-lo”.
Avís molt clar i directe, doncs, per a emprenedors en potència. La Lola ho deixa ben clar: “A mi m’encantaria que algú se’n fes càrrec de Wonder Moda perquè la botiga en definitiva és com un fill, la vaig començar amb molta il·lusió en temps molt difícils, i ara el que necessita és algunes reformes per fer-la més moderna com ara una mà de pintura o la possibilitat d’enviar missatges per mòbil. Les marques són totes nacionals, les tenim i treballen amb la botiga de manera habitual, així que només necessitem una persona motivada, li donaria totes les facilitats del món i segur que ens podríem entendre. Només fan falta ganes i molta il·lusió”.
La intenció de la Lola és tancar a finals del proper mes de març si no apareix aquesta persona que vulgui continuar portant una de els botigues més històriques de Gavà. La crida queda feta. Tant de bo hagi sort.
