El gavanenc Xavier Fernández ha presentat “50 dies exiliats. Poemes del confinament”, un llibre creat durant la quarantena. L’acte va tenir lloc, aquest dilluns a la tarda a la biblioteca Josep Soler Vidal
Fernández és escriptor “des dels 14 anys” i quan va començar el confinament i “vaig sentir la desorientació que tenia i que teníem tots, em va sortir de manera natural el començar a escriure un poema cada dia intentant explicar el que sentia”.
Des d’un punt de vista de tècnica d’escriptura, la literatura “parla quasi sempre del passat i de vegades del futur, però poques vegades del present més immediat, i jo vaig fer aquest exercici perquè era el que sentia”. Tot i que va començar a escriure els poemes en català, aviat els va començar a traduir al castellà el mateix dia que els componia “i així els podia enviar a amics que tinc fora de Catalunya”. En total, l’autor calcula que “cada dia enviava els poemes a una vuitantena de persones, i tots els dies rebia alguna resposta emotiva”.
Aquest sistema d’escriure un poema diari ha suposat un cert canvi en la metodologia habitual de treball de Fernández: “Tot i que jo escric bastant ràpid, aquests poemes normalment jo els hauria revisat i treballat molt més, però no ho vaig voler fer perquè vaig voler que la immediatesa quedés i fos un valor en sí mateix. Si els treballés més podria polir aspectes com la mètrica, la rima, o fins i tot el ritme, però em va semblar que en aquest cas concret no ho havia de fer”.
Un poemari, doncs, centrat en l’actualitat, on precisament aquesta llisca en forma de “titulars de la premsa que he anat recopilant cadascun d’aquests 50 dies, i d’aquesta manera també es pot veure l’evolució del desconcert i de la poca lògica i poca preparació que teníem, així com també com han anat canviant les opinions i les directrius dels governs”. L’escriptor també ha posat “cada dilluns les dades de morts i contagis de la pandèmia, així que també és un retrat de l’evolució de la pandèmia”.
El poema diari, però, “no està lligat directament a aquesta realitat, sinó que l’escrivia en funció de les impressions que em quedaven del que havia viscut cada dia, jo anava expressant les meves sensacions diàries en aquests poemes”.
