Zandaka
L'Eva, preparant un taiyaki

El passat 1 de setembre va obrir a la Rambla de Gavà un tipus d’establiment del qual molt probablement no haureu sentit parlar fins ara: una pastisseria japonesa. La persona que està al darrere d’aquesta peculiar iniciativa és Eva Rodríguez, a la que hem visitat per conèixer una mica com és i què proposa Zandaka.

L’Eva és pastissera de professió i, per circumstàncies personals, va haver d’anar a viure una temporada a la Xina: “Al meu marit li va sorgir una oportunitat de feina allà, a dins de l’empresa on treballava, i vam decidir anar-nos els dos. Vam estar vivint a Pequín uns tres anys, i això ens va donar l’oportunitat de viatjar per tota aquella part d’Àsia. I quan vam anar a Japó ens vam enamorar de tota la seva gastronomia”.

Quan Eva i el seu marit van tornar a Espanya es van venir a viure a Gavà i va ser llavors quan “vam pensar en obrir un negoci aquí al poble que fos diferent i especial. És veritat que a Gavà hi ha moltes cafeteries i moltes pastisseries, però no trobàvem negocis que se surtin de la norma, així que al final vam decidir llençar-nos”.

Zandaka
Aquests són els famosos mochis japonesos

La formació com a rebostera pastissera de l’Eva va ser la que va definir el negoci que haurien d’obrir a Gavà: “A mi m’agrada tota la gastronomia japonesa, quan vam estar allà vaig menjar de tot. Però és que la pastisseria és poc coneguda i està molt poc explotada. Restaurants de sushi n’hi ha molts, fins i tot restaurants d’altres varietats japoneses. Però pastisseries japoneses gairebé no n’hi ha, i és una llàstima perquè és molt variada i no se’n coneix gairebé res”.

La decisió d’obrir un negoci tan peculiar en una ciutat com Gavà, en comptes d’en una gran ciutat, ha estat molt conscient ja que “volíem fer una cosa diferent aquí, a Gavà, i hi ha molta gent que ens està dient que què bé que hi hagin coses noves i diferents aquí. A Barcelona la varietat es dona per descomptada, clar, hi ha mil coses distintes, però ¿i les rodalies de Barcelona? La gent també té dret aquí a poder gaudir de coses diferents”.

Zandaka

Respecte a les diferencies entre la pastisseria japonesa i la d’aquí, la principal és que “la japonesa, com a norma, és menys dolça, i mentre que aquí emprem matèries primeres amb molta quantitat de grasses i de sucres, com ara pastes de full, per elaborar pastissos allà utilitzen molt la mongeta vermella, o la farina d’arròs, que aquí no s’utilitzen gairebé en res”. El resultat d’això és un producte amb “molta diferència de sabors però sobretot de textures, com per exemple la del mochi, que és molt elàstica, i aquí ens costa acostumar-nos a això”.

Com que les matèries primeres són tan peculiars, trobar-les els hi està costant molt. La pandèmia, a més, “ha complicat molt la situació per poder importar també els productes japonesos que venem aquí a la pastisseria, com ara el ramune, que és una beguda molt consumida al Japó, i que ens està costant molt portar-lo aquí perquè les taxes d’importació estan pels núvols i no venen tants vaixells”.

Zandaka
Ramune, beguda molt popular i molt consumida al Japó

Respecte a les principals varietats de pastissos que fan, l’Eva en destaca els taiyakis, “que són com una mena de gofres però molt menys dolços, i es poden menjar de varies formes diferents, per exemple amb gelat o amb xarop, tot i que el tradicional es fa amb una massa molt semblant a la que fem aquí i va farcit de mongeta. Aquí, però, la mongeta costa una mica, així que per exemple els taiyakis els farcim amb Oreo, o amb galeta Lotus”.

El procés d’elaboració d’aquests postres japonesos no és ben bé el mateix que l’original japonès, però: “Ho hem d’occidentalitzar una mica tot perquè si els féssim exactament igual que al Japó ningú se’ls menjaria aquí. Per exemple, al Japó els mochis van farcits de mongeta vermella, i nosaltres els farcim de mousse. De fet, en la pastisseria japonesa tradicional va gairebé tot va farcit de mongeta vermella, i aquí això no tindria sortida”.

La manera d’occidentalitzar els productes consisteix bàsicament en utilitzar ingredients més habituals de la nostra gastronomia, però sempre seran ingredients que puguin funcionar en combinació amb la cuina japonesa: “En els taiyakis, per exemple, ens demanen molt posar-li Nutella, i com que la gofra amb els que els fem no és tan dolça com la d’aquí, la Nutella li va bé perquè realça el sabor del que li posis a sobre, en aquest cas Nutella, tot i que se li poden posar molts xarops diferents i la majoria dels que tenim són dolços”.

Zandaka

Zandaka treballa aproximadament amb una desena de varietats distintes de postres japonesos. La majoria són peces individuals, tot i que “el pastís de formatge japonès el tenim en mida gran, en pla pastís d’aniversari, i algun producte més també es pot demanar en aquesta mida, però de moment no estem explotant molt aquesta varietat perquè no tenim molt de temps”. Aquest pastís de formatge japonès “és una mena de barreja entre pastís de formatge i pa de pessic, i el resultat és més tou, queda més airejat, és més fàcil ficar la cullera i no és tan cremós, i el sabor és més suau i menys dolç que el nostre pastís de formatge”.

Així doncs, ja ho dèiem en començar: el més probable és que no hagueu sentit parlar abans d’una pastisseria japonesa. Esperem que a partir d’ara en sentiu parlar, i molt.