boques de mines a les Ferreres
Gemma Badia i Ferran Borrell, estudiant un dels objectes trobats en aquestes 24 boques de mines

El patrimoni miner de Gavà ha crescut recentment tant en quantitat com sobretot en qualitat: aquest matí s’ha presentat la descoberta de 24 noves boques de mines al sector de les Ferreres. Tres d’aquestes boques s’han detectat a finals de 2023 i les altres 21 van ser identificades en les intervencions arqueològiques en curs a la zona de les Ferreres entre 2018 i 2021. Les troballes estenen una mica més el complex miner neolític vers el límit nord-oest del municipi, enfilant-se per la serra de les Ferreres, i fan pressuposar als investigadors que encara podrien haver-hi moltes boques de mina més en aquest sector.

Les tres boques de mines prehistòriques descobertes a finals de 2023 estan al nivell del sòl, fetes directament en afloraments de pissarra del període geològic paleozoic on es troba la variscita, el preuat mineral amb el que es comerciava durant el Neolític. Són mines en superfície, semblants a les descobertes al mateix sector durant la campanya de 2018-2021. Això fa pensar als investigadors que el conjunt de mines de les Ferreres podrien ser les més antigues i representar els inicis de l’explotació minera neolítica a Gavà. De fet, els resultats de les anàlisis de Carboni 14 parlen d’estructures del Neolític d’uns 6.000 anys d’antiguitat.

boques de mines a les Ferreres
Una de les noves boques de mina trobades a les Ferreres (Imatge: cortesia Ajuntament de Gavà)

La diferència amb les boques del sector del jaciment de Can Tintorer, el més estudiat fins ara, és doncs clau: a Can Tintorer les pissarres amb la variscita no estan a prop de la superfície, sinó que estan cobertes per capes d’argila i tortorà, que els miners del neolític van haver d’excavar per arribar a l’esmentada pissarra. Aquests indicis fan pensar, destaquen els investigadors, que els miners haurien pogut començar per una explotació a cel obert al sector Ferreres, fent les primeres excavacions en trinxera i en galeries curtes. Això hauria permès acumular experiència i observar que en altres llocs del jaciment, per sota de les esmentades capes d’argila i de tortorà, hi havia també pissarra, començant a fer galeries subterrànies més profundes com les que trobem a Can Tintorer i es poden veure en el Parc Arqueològic Mines de Gavà.

L’alcaldessa de Gavà, Gemma Badia, ha recordat en la presentació d’aquest matí que “Gavà ja té una àmplia història en troballes neolítiques com, per exemple, les mines de variscita que són l’objecte central del nostre Parc Arqueològic Mines de Gavà. Aquestes noves troballes realment continuen una feina que s’està fent a Gavà per tal de trobar tot allò que ens pugui portar al nostre patrimoni històric”.

Les (de moment) 200 hectàrees de prospeccions a les Ferreres, doncs, “ens donen una visió de tot el que estava passant fa 6.000 anys al nostre municipi, i saber quina és la nostra història ens ajuda a conèixer els orígens i l’evolució dels assentaments humans que hi ha hagut al nostre territori”. Així doncs, Badia s’ha mostrat “molt orgullosa de que Gavà tingui aquest valor patrimonial exclusiu i que sigui un centre d’atenció del món arqueològic”.

boques de mines a les Ferreres

La investigació, engegada per la Institució Milà Fontanals d’Investigació en Humanitats (IMF-CSIC) amb la col·laboració de l’Ajuntament i el Museu de Gavà, està encapçalada per l’arqueòleg de la IMF-CSIC Ferran Borrell, i es reparteix en dos projectes quadriennals, un que va anar del 2018 fins el 2021 i l’altre, el que està actualment en curs, que va començar el 2022 i acabarà el 2025.

21 de les 24 mines es troben en un àrea relativament petita de només 400 metres quadrats, i posen al descobert un altre punt clau de la investigació: suposen una evidència que podríem estar davant d’una nova tipologia d’extracció, a cel obert, fins ara no documentada a Gavà, a partir d’una rasa o trinxera en superfície.

Aquesta tipologia en trinxera, de confirmar-se en les properes excavacions, parlaria d’una extracció superficial dels filons del mineral verd que es trobarien molt a prop de la superfície, independentment que algunes d’elles tinguessin continuïtat com a galeries subterrànies. Aquesta troballa té un interès científic elevat, en tant que mostraria una doble tècnica minera neolítica fins ara desconeguda a Gavà. Segons explica Borrell, “quan trobem aquests accessos en superfície és quan pensem que potser són els primers indicis miners, ja que els antics miners no podien començar a buscar la variscita si tenien un metre d’argila a sota, havien de començar allà on aflorava la pissarra amb la variscita”.

En el marc del vigent projecte quadriennal, que s’allargarà en el sector de les Ferreres fins l’any vinent i seguirà estant liderat per Ferran Borrell, es començarà properament a excavar algunes de les 24 noves mines trobades fins ara. De moment “hem trobat molt poc material perquè no hem excavat res, només hem exposat i hem delimitat els accessos, però delimitant aquests accessos, que serien el tap de les mines, ja hem trobat una mica de ceràmica feta a mà, que encaixaria perfectament amb la cronologia neolítica de les mines, fragments de variscita que se’ls haurien caigut quan feien l’extracció, i fins i tot petxines de mar perquè aquesta gent, a banda de pagesos i ramaders també explotaven els recursos del mar”.

boques de mines a les Ferreres