Finalment van ser 950 les persones que es van inscriure a la 28ª Marxa del Garraf que es va celebrar ahir diumenge al Parc Natural del Garraf amb sortida i arribada a Gavà. La Unió Muntanyenca Eramprunyà (UME), entitat que organitza cada any aquesta activitat, ha valorat molt positivament el seu desenvolupament a través del mateix coordinador de la Marxa, Víctor Espinós: “Van haver incidències menors com per exemple una dona que es va fer una fissura en un dit, en principi incidències lleus. Tot va anar molt bé, els avituallaments van anar perfectes i tots els participants es van portar molt bé. Tant ells com els voluntaris van acabar molt satisfets d’haver participat, així que va ser tot un èxit rodó”.
Espinós vol posar l’accent justament en aquesta altíssima participació, “sobretot en el recorregut llarg, on no ens esperàvem les prop de 500 inscripcions que va haver”. I també és molt important per Espinós que, al final, es va complir l’objectiu de la UME: “La gent s’ho va passar bé, la majoria de participants van anar caminant i fent amics, i l’exemple per a mi són els darrers que van arribar en el recorregut llarg, que van ser dos noies i un noi que es van perdre i es van passar tot el camí fent-se selfies i rient. Això és el que ens agrada de la marxa, que tot i que arribis l’últim t’ho has passat bé i estàs content”.
El vent va ser un dels protagonistes inesperats de la Marxa i, si bé és cert que “en va fer molt, les carpes es volaven i va caldre que els voluntaris dels controls les asseguressin a terra amb tot allò que van poder”, a mesura que va anar passant el matí va anar fent menys vent i “finalment ens va quedar una tarda maca perquè cap el migdia el vent es va aturar gairebé del tot”.
Respecte a aquesta qüestió, però, Espinós matisa que “sempre estem atents a les previsions meteorològiques i, si hi ha previsió de temps molt advers cancel·laríem sempre la prova perquè la seguretat dels participants és el més important. Però, en aquest cas, les alertes que hi havia al Garraf eren de vents d’entre 15 o 20 quilòmetres per hora, i en realitat jo he vist caminades amb molt més vent. El que passa és que ara hi ha uns altaveus mediàtics que no és que no sigui important que hi siguin, és clar, però que també és veritat que ho amplifiquen tot moltíssim”.
Tot i que des de l’organització s’insisteix cada any en que aquesta Marxa no és una cursa, ja que es pot fer caminant o corrent, sí que hi ha temps dels participants que van arribar primer. En el recorregut llarg, el primer participant en categoria masculina que va completar el recorregut va ser Joan Escofet amb 4 hores i 3 minuts. Segons Espinós “aquest noi realment va volar, jo no havia vist aquest temps mai”. En la categoria femenina, d’altra banda, la primera que va arribar va ser Núria Semis, amb un temps de 5 hores i 8 minuts. Pel que fa al recorregut curt, els primers en arribar van trigar unes 2 hores i 20 minuts aproximadament.
