La Cooperativa Agropecuària de Gavà ha adquirit aquest any una màquina nova que avui s’ha començat a posar en marxa i que permet per els cavallons en els conreus de l’espàrrec blanc de manera molt més ràpida i còmoda. Es tracta d’un sistema traccionat amb un tractor ajustable que mitjançant dos rotors laterals que remouen la terra la transporten a la part central de l’estructura, creant un cavalló tou de amb una perfil en forma de trapezoide i no massa compacte.
El president de la cooperativa local, Josep Pañella, explica que “hem pogut adquirir aquesta nova màquina, que costa 18.000 euros, gràcies a la subvenció anual que fa l’Ajuntament per promoure la Fira d’Espàrrecs i que s’ha invertit així, donat que amb la pandèmia no es va poder celebrar”. Es tracta, segons Pañella, “d’una eina que ens anirà molt bé perquè ens estalvia molta feina” i que “els socis de la cooperativa podran llogar quan ho necessitin”.
Els espàrrecs que es cultiven a Gavà, com totes les varietats d’espàrrecs conegudes, provenen d’Holanda. L’adaptació al nostre clima, sòl i cultiu dóna lloc a una varietat pròpia. Són els que anomenem espàrrecs del país i si el temps no fa de les seves en qüestió d’un mes germinaran.
Mètode de cultiu
Per procedir a plantar-lo es prepara el terreny, es neteja i s’adoba. S’obren solcs d’uns 30 o 40 centímetres de fondària, a 6 o 7 metres l’un de l’altre, i es col·loquen les motes a una distància d’un pam o dos les unes de les altres. Es cobreixen de terra (entre 20 i 30 cm), es deixen uns dos anys i es netegen periòdicament d’herbes parasitàries.
De la primavera a la tardor, la planta va arrelant i creixent en tiges aèries que arriben fins als 50 o 60 cm d’alçada. Quan arriba l’hivern, la part aèria de la planta s’asseca, moment en què es neteja i es comença a donar forma als cavallons que es deixen preparats per a l’aparició dels espàrrecs.
L’eliminació de les parts seques -els feixucs- s’ha de fer amb especial cura l’any de la collita per afavorir la sortida dels turions i evitar molèsties en el moment de collir-los. Aquests mateixos feixucs, secs i tallats, serveixen per protegir els marges del vent de ponent amb la finalitat que no s’endugui la sorra.
Els espàrrecs, tapats de terra, pugnen per sortir a la superfície cercant la llum solar, s’estiren i s’engreixen. És precisament la manca de llum solar la que els manté de color blanc, però en el moment que els toca, adquireixen una coloració verda o morada.
