Abraham Vázquez és un dels artistes que participen en el projecte Denísova, el qual pretén fer un repàs a la història de la humanitat a través de les joies de l’antiguitat. Així, cada creador tria la joia que millor s’adapta més bé al seu estil i, amb una visió actual del disseny, reinterpreta la peça del passat.
Per a l’ocasió, el gavanenc aporta un collaret del Neolític fet amb peces de variscita extreta de les nostres Mines Prehistòriques, amb 6000 anys d’antiguitat.
Collaret de Variscita de Gavá 6200-5900 A. C.
Trobat en la mina número 83 de les Mines Prehistòriques de Gavà. Està format per 61 decenarios, dels quals 42 són discoidals i 19 tenen forma de barril. Es troba exposat en el Museu de Gavà
La variscita, sense ser ni per remei una pedra preciosa, té una bella història darrere. Les mines de Ca Tintorer van ser descobertes, accidentalment com sempre en aquests casos, en 1972. Només a partir de llavors es va començar a comprendre que Gavà va jugar un important paper durant bona part del neolític europeu.
Gavà fa 6000 anys va ser el bressol de la joieria del neolític, durant un període de més de 1.000 anys Gavà va ser el major centre productor del món de joies de variscita, un mineral escàs, però que pel seu singular color verd va ser la matèria primera amb la qual es van tallar algunes de les joies més belles de la prehistòria.
El projecte vol posar en valor que des del principi dels temps s’han creat ornaments per al cos amb objectes que teníem a mà, el més antic trobat, és neandertal, realitzat amb urpes d’àguila i data de 130.000 anys. Al 2010 es va anunciar que en una cova en Denísova, Sibèria s’havia descobert un altre grup humà diferent a Neandertals i Homo sapiens, els Denisovans. En aquest jaciment apareix una tiara i un anell de Mamut al costat d’un braçalet de pedra tallat amb un forat central del qual cau un altre cèrcol, tot datat en 50.000-40.000 anys d’antiguitat. Són les peces descobertes fins avui més antigues i complexes de joieria.
