El Ple contra les agressions feixistes
Ple Municipal

El Ple de l’Ajuntament de Gavà s’ha posicionat contra les agressions feixistes i a favor del diàleg polític dins el marc de la legalitat a través del diàleg dins el marc de la legalitat vigent.

La primera va ser presentada pels grups d’ERC, CiU i GSSP on es denuncien “diversos atacs feixistes” com  “l’incendi a la Màquia, pintades amenaçadores a casa d’un regidor i llançament de pedres a casa d’un altre, la pallissa a un jove durant la Festa Major per tenir un color de pell diferent, la venda de begudes alcohòliques a La Bòbila contravenint la legalitat vigent i l’agressió i els insults contra persones en l’acte de l’homenatge de la plataforma 1 d’Octubre”.

Tots els grups van donar-hi suport, excepte PP i Cs que es van abstenir. La portaveu del Populars, Mónica Parés, veu “supremacisme” en aquestes condemnes i ha recordat “la persecució que membres del PP hem patit des de fa anys” i que “s’han menystingut” perquè “hi ha una doble vara de mesura” i “no veiem doncs, que hagin volgut fer un text unànime”

Cs va argumentar que, tot i que “nosaltres condemnen tota mena de violència, aquí es qualifiquen de feixistes coses que no ho són, com la venda il·legal d’alcohol, i només busquen la confrontació”. També critica que “no es rebutgi cap acció dels CDR” i ha defensat la tasca de la policia per “tenir cura d’una societat democràtica”.

El portaveu del grup socialista, Jordi Tort, ha assegurat que “com a partit sempre mostrarem la nostra ferma condemna a tots els atacs, independentment de la seva ideologia” i que, com a govern “l’alcaldessa ha demanat que els serveis jurídics estudiïn els casos perquè, si fossin delictes d’odi, l’Ajuntament es presentarà com acusació particular”.

Des de CiU, el seu portaveu Ramon Castellano considera que “cal condemnar amb fermesa aquests fets” i critica que encara hi hagi els qui vulguin “incitar-la”.

Des de GSSP, Miguel Herrera, després d’assegurar que “és comprensible que la dreta no voti contra el feixisme” ha criticat el seu posicionament perquè “volen fer creure que els atacs condemnats són contra independentistes, quan no és així, i per contra no han fet cap aportació al text”

Des d’ERC, Albert Massana, ha precisat que “els atacs feixistes a la ciutat es cometen des de fa temps de forma continuada” i que “lluny d’atemorir-nos, ens refermem en les nostres conviccions”.

La segona declaració, va ser la presentada pel PSC instant al diàleg polític entre ambdós governs i des del compliment de la llei per tal d’assolir “una obertura necessària i positiva per arribar a punts de trobada per tal de superar els moments difícils i, entre tots, fer un país més gran”. El text considera que “solament hi ha democràcia des del respecte a la legalitat i als mecanismes de reforma de la llei, que garanteixen la nostra llibertat enfront de l’arbitrarietat del poder” i considera “desproporcionades les mesures cautelars que impliquen la presó provisional dels actuals polítics en privació de llibertat”. Finalment, es fa “una crida a la calma i la serenor ciutadanes per poder assumir un esforç de consens”.

El punt va ser votat en contra per Cs i CiU. Els primers, segons el seu portaveu, Miguel Ángel Ibáñez, perquè “tenim unes regles del joc i no s’han de buscar dreceres per esquivar l’ordenament jurídic” i els segons, segons el regidor, Antoni Rafanell, perquè “la veritat ha estat tergiversada i no hi ha llibertat d’expressió amb presos i exiliats”.

El PP es va abstenir. La seva portaveu, Mónica Parés, assegurava que “sempre hem defensat el diàleg, però dins la legalitat, però això no contempla ni cedir als xantatges, ni anar contra la llei”.

GSSP també es va abstenir. El seu portaveu, Miguel Herrera, ha dit que ells respecten “només les lleis que són justes” i va precisar que “hem reclamat de manera insistent que s’obri el diàleg”.

La regidora d’ERC, Marta Jiménez, va argumentar la seva abstenció subratllant que, “si bé és cert que volem diàleg, el text imposa limitacions que el fan inviable” i recorda que la llei no és generadora de democràcia” i que “encara que ara ho sembli, no és tasca del poder judicial crear les lleis”.