El Ple Municipal de setembre celebrat dijous 26 va aprovar tres declaracions polítiques. Dues d’elles feien referència al conflicte entre els Ajuntaments catalans i Endesa arran del deute acumulat per les famílies en situació de pobresa energètica, una la presentava el grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i l’altre el del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC). La tercera la va presentar el grup municipal de Podemos (PODEMOS) demanant la declaració d’emergència climàtica.
La primera declaració en ser debatuda va ser la que presentava ERC. El seu portaveu, Albert Massana, va explicar com ha anat fins ara aquesta disputa entre ajuntaments i Endesa, recordant que tot i que el Parlament va aprovar la Llei 24/2015 de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, la mateixa llei establia que “les companyes elèctriques havien de firmar un conveni amb la Generalitat de Catalunya per tal de repartir les càrregues econòmiques derivades de la seva aplicació, però les companyies elèctriques s’hi ha negat de forma reiterada malgrat les contínues crides i convocatòries fetes pel govern de la Generalitat”.
És per això que la declaració política dels republicans demana al Ple que “rebutgi les pràctiques de pressió que les empreses de l’oligopoli elèctric estan fent contra els Ajuntaments, i que s’insti a les administracions públiques competents per treballar per tal que els subministraments bàsics siguin de titularitat pública amb unes condicions que garanteixin la protecció de la ciutadania més vulnerable”.
La portaveu del Partit Popular / Partido Popular (PP), Mónica Parés, va denunciar en la seva intervenció que “la manca de conveni en quant a la Llei és responsabilitat dels dos que l’han de signar, empreses i Generalitat, i per tant demanem a la Generalitat responsabilitat i contundència”. Parés va recordar que “el que està clar és que els Ajuntaments no són els responsables de la situació, moltes vegades en els darrers anys ha passat que la deixadesa de la Generalitat ha fet assumir moltes d’aquestes als Ajuntaments quan no eren la seva competència”.
La declaració havia rebut prèviament dues propostes d’esmenes, una per part del grup municipal de Ciutadans, Partido de la Ciudadanía (Cs), i l’altra del PSC, “les dues bàsicament demanant que retiréssim la nostra exigència de que la titularitat de la llum sigui pública, però no ho hem pogut acceptar perquè això és en el que nosaltres creiem precisament”. A més en el decurs del Ple Podemos va afegir dues esmenes més in voce instant al govern d’Espanya i al de Catalunya a que defensin la Llei 24/2015 i a que sancionin a les companyies elèctriques en cas d’incompliment de l’esmentada Llei.
Els republicans sí que van acceptar les dues esmenes de Podemos, i finalment la declaració va ser aprovada amb els vots favorables d’ERC, Podemos, PSC i Junts per Gavà (JUNTS), mentre que Cs va votar en contra perquè no comparteixen la necessitat de que els subministraments energètics hagin de ser de titularitat pública, i el PP es va abstenir.
La següent declaració presentada al Ple va ser la de Podemos. El seu portaveu, Miguel Herrera, va exposar dades que proven la crisi ecològica que viu actualment el planeta Terra. Donada la gravetat d’aquesta situació, Podemos insta en aquesta declaració als governs espanyol i català, entre d’altres accions, “a que garanteixin la reducció dels gasos d’efecte hivernacle per arribar al balanç net zero no més tard de l’any 2040, d’una banda, i a que abandonin els combustibles fòssils apostant per una energia 100% renovable de manera urgent i prioritària”.
Podemos demana aquesta declaració d’emergència climàtica entenent que la mateixa “suposa iniciar un procés d’educació, formació i conscienciació a tota la població sobre la veritat de la crisi ecològica i l’enorme canvi necessari per frenar l’emergència”. A més, aprovant aquesta declaració l’Ajuntament “es compromet a iniciar aquest procés de transformació social”.
Tots els grups municipals van votar a favor d’aquesta declaració a excepció de Cs, que es va abstenir. Francisco Gavilán, regidor de la formació taronja, va lamentar no poder votar favorablement ja que “tenir cura del planeta i conscienciar als ciutadans respecte el canvi climàtic no té res a veure amb impugnar completament ni el model actual, ni el sistema, ni els compromisos actuals dels estats de la Unió Europea i els tractats de lliure comerç”. Gavilán va recordar que “la lluita contra el canvi climàtic no és només preservar el nostre planeta i la seva biodiversitat, hem de permetre que milions de persones a tot el món puguin perseguir els seus plans de vida en igualtat d’oportunitats i sense comprometre el medi ambient”.
La darrera declaració política, la del PSC, era de contingut molt similar a la primera d’ERC, i en aquest sentit el portaveu socialista, Jordi Tort, va lamentar que ells i ERC no hagin pogut arribar a un acord “ja que enteníem que era fàcil presentar una declaració política conjunta i estalviar-nos el doble debat sobre la mateixa temàtica, llàstima d’aquesta negativa que no acabem d’entendre a poder fer una declaració conjunta dels dos grups com sí que s’ha fet en altres municipis de la comarca”.
Tot i això, la declaració dels socialistes es referia més concretament al problema amb Endesa demanant “com a condició indispensable la retirada de l’amenaça d’Endesa d’efectuar talls de subministraments a partir de l’1 d’octubre a les persones endeutades en situació de vulnerabilitat, per tal de poder iniciar una negociació amb un clima de cooperació i diàleg”.
El portaveu de Junts per Gavà (JUNTS), Isidre Casas, va reconèixer que la Llei 24/2015 necessita un reglament que la desenvolupi però va destacar que “potser caldria preguntar-se pels motius de la manca d’aquest reglament, i potser també trobaríem la resposta en el Tribunal Constitucional com a tantes altres lleis aprovades amb consens al Parlament a les que es presenten una demanda d’inconstitucionalitat”.
A més, Casas va posar de manifest que “el concepte de vulnerabilitat energètica és més ampli i inclou també aquells casos que no estan en pobresa energètica però estan en procés d’empitjorar les seves possibilitats per cobrir de manera autònoma, raonable i contínua les seves necessitats bàsiques com ara alimentació, salut o habitatge, fent que les restriccions en consums bàsics com l’aigua o l’energia, o la impossibilitat de pagar-los, puguin esdevenir una realitat propera”.
La declaració va ser aprovada amb el vot favorable de tots els grups a excepció de Ciutadans, que es va abstenir.
