El Ple de l’Ajuntament de Gavà ha aprovat una declaració institucional amb motiu de la commemoració del 25N, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència vers les Dones. El text deixa constància que “la violència masclista té moltes formes” i que, de totes elles “les sexuals són les més prevalents, les més invisibilitzades i les més naturalitzades” i “tenen com a component central el patriarcat i el poder”, un poder que “molts homes exerceixen quan prenen la iniciativa en el sexe i no s’aturen, ignorant una negativa o traspassen els límits generant un sentiment de vergonya en l’altra part i arribant a culpabilitzar les víctimes amb arguments com com anava vestida, què havia consumit o en quin lloc estava”.
La moció també exposa que “no és cert que les agressions habituals les cometi un desconegut a l’espai públic amb perfil psicòpata i depravat” perquè, “la major part d’elles, especialment, aquelles més greus, ocorren en espais considerats privats i els agressors més habituals no tenen un perfil concret. Les cometen amics, parelles, companys d’estudis o de feina, veïns, familiars o referents propers”.
La declaració precisa que “els moviments feministes d’arreu del món s’han rebel·lat contra aquest poder patriarcal, han assenyalat les causes i les conseqüències de les violències sexuals i n’han identificat les diverses expressions en tots els àmbits en què ocorren. Han denunciat la cultura de la violació, que normalitza i accepta la violència sexual envers les dones, i han generat una onada de sororitat per reconèixer la veu de les dones que denuncien i per acompanyar-les” . També han lluitat per “posar el consentiment al centre” i “trencar estereotips i rols de gènere” perquè, les esmentades actituds, “es puguin identificar i no siguin legitimitzades”
El text posa de manifest, també, que “el feminisme ha exigit que es faci efectiva la diligència deguda dels poders públics” i que “s’erradiqui tota forma de violència institucional”, una responsabilitat que “abasta tant les polítiques de prevenció com les de reparació, les quals han d’estar suficientment dotades de recursos econòmics i requereixen la màxima col·laboració i cooperació interinstitucional i intersectorial”
Tots els grups han expressat el seu compromís amb “la garantia de tots els drets que es veuen vulnerats amb les violències sexuals: des del dret a la seguretat, al dret a la integritat física i psicològica, passant pel dret a la salut, el dret a l’educació o el dret a la participació social i política. En definitiva, un compromís amb la llibertat de les dones que ens ha de fer també una societat més lliure”.
