Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) de Gavà llença una advertència sobre el futur de la ciutat de Gavà i estima que, a finals d’aquest segle XXI, podria ser una “ciutat morta amb greus i, possiblement, irresolubles problemes”. Els republicans demanen que es posin en valor les instal·lacions de can Sellarés que, “a part de ser les úniques que poden absorbir les activitats de can Torelló, són més accessibles per als veïns de Gavà i molt més adequades per tal que els usuaris s’hi puguin desplaçar a peu”.
Els republicans també recorden que “les agressions ecològiques persisteixen en el temps, qüestionant el model de creixement que s’ha seguit fins ara i que, inexplicablement, es vol seguir fent amb el Pla de Ponent i el Camí dels Joncs”. En opinió d’ERC, aquests són “plans urbanístics especulatius que suposen una hipoteca ecològica per a Gavà que, si no s’atura, hauran de pagar els futurs veïns de la ciutat, de la mateixa manera que els d’ara hem de pagar per la contaminació de can Torelló”.
Per tant, Esquerra demana “l’aturada d’aquests projectes, que no responen a les necessitats reals de Gavà i que comporten un cost ecològic, ambiental i social que no podrem assumir ni reparar”. La formació assegura a més d’altra banda que “el creixement previst de Gavà en la propera dècada s’absorbeix de sobres amb el projecte Roca”.
Per il·lustrar aquestes demandes, Esquerra fa un relat fictici que ha titulat “2075. Gavà ciutat morta. El preu de l’especulació”. El dibuix que en fa de la ciutat és el d’una Gavà que pateix “greus, i possiblement irresolubles, problemes a tots els nivells: ecològic, social, econòmic”, i fins i tot parlen d’una “situació de col·lapse”. En aquest relat de ciència-ficció, “tots els experts consideren que el punt de no-retorn a Gavà fou la urbanització del Pla de Ponent i la construcció del polígon industrial del Camí dels Joncs durant la dècada dels anys 20 que són els causants, o agreujants, de molts dels problemes que pateix Gavà”.
Entre aquests problemes, els republicans d’aquest futur distòpic en citen “el tancament i desaparició de la platja de Gavà, que ja estava amenaçada per l’augment del nivell del mar i l’augment de la freqüència i intensitat dels temporals marins per la crisi climàtica i la pèrdua del materials aportats pel Llobregat a causa del seu desviament i que no es va construir el canal proposat per pal·liar-ho. La urbanització dels espais abans esmentats i la canalització de la riera dels Canyars va impedir també l’aportació de materials que s’hi aportaven per la riera, fent que l’aportació de sorres per regenerar les platges de manera artificial va acabar tenint un cost prohibitiu i es va cancel·lar. La decisió d’aturar les aportacions es va precipitar per l’agreujament de la progressiva contaminació de l’esmentada riera per aigües fecals, fent que progressivament s’anessin contaminant les aigües i la platja al voltant de la desembocadura”.
El relat es desplaça també fins el barri de Gavà Mar, “despoblat tant per la pèrdua de la platja com pel fet que les causes del tancament d’aquesta també van provocar inundacions periòdiques del barri, que ja patia una inundació semi-permanent dels soterranis, en molts casos inundacions amb aigües contaminades”. Esquerra descriu uns “alts nivells de contaminació atmosfèrica, provocats tant per l’augment dels cotxes particulars dels 12.000 nous veïns en un barri amb pocs serveis i sense teixit comercial, com pels camions que van i venen del nou polígon, un trànsit sempre molt congestionat ja que les vies de sortida d’ambdós (l’antiga N-340, ara avinguda “Naturalment Gavà”, i la C-32) ja estaven molt congestionades abans de la construcció d’aquests nous espais”.
En aquest futur plantejat per Esquerra ha desaparegut el sector agrícola gavanenc ja que “tant la progressiva salinització dels camps del parc agrari del Delta com la seva contaminació progressiva els va acabar fent inviables per al cultiu”. Segons ERC, “els únics camps que podrien haver resistit aquesta amenaça eren els que hi havia on ara hi han les grans torres de pisos del Pla de Ponent i els que hi havia on ara hi ha el polígon del Camí dels Joncs, a banda i banda de l’antiga N-340. A més, la pèrdua del corredor ecològic entre el Parc del Garraf i el Delta va provocar la desaparició d’espècies vitals per a l’equilibri ecològic d’aquestes zones, precipitant la degradació de les zones de cultiu”.
El relata acaba parlant de dues qüestions importants. D’una banda, la de l’ocupació, on el futur pintat per Esquerra dibuixa un escenari de “desindustrialització i pèrdua de llocs de treballs locals ja que, si bé la inauguració del polígon dels Joncs va suposar un momentani augment de l’activitat econòmica, la permanent congestió viària sumada als periòdics desperfectes causats per inundacions als dos polígons de Gavà (per exemple, el pàrquing subterrani de l’antic centre comercial Barnasud es va tancar definitivament per això), han acabat provocant el trasllat de la majoria d’empreses d’aquest polígons fora de Gavà”.
I de l’altra banda, el relat futurista acaba parlant de “la manca crònica d’equipaments esportius, tant per l’augment de població com pel tancament definitiu de can Torelló, manca que no es va poder pal·liar amb les instal·lacions esportives que hi havia a l’actual barri de Can Sellarés (com durant el tancament temporal de can Torelló de 2020) ja que la construcció d’aquest barri va suposar-ne la desaparició”.
ERC de Gavà considera que aquest relat “és un avís molt oportú de cara al futur de Gavà”, i recorda que, tot i que “aquesta crònica fictícia pot semblar molt fantasiosa, també era fantasiós pensar fa uns 50 anys que els efectes dels abocaments de residus persistirien al llarg de dècades provocant, fa uns dies, el tancament de can Torelló”.
