La Companyia 7 y medio s’ha estrenat aquest cap de setmana a Gavà posant en escena la seva primera funció teatral, “La cantante calva” una obra d’Eugène Ionesco. El grup, que és un projecte d’Adisga (Associació de Persones amb Discapacitat Intel·lectual de Gavà) integra a persones amb discapacitats diverses. El seu director, Adrián Portillo, precisa que tot plegat es va començar a gestar “fa un any i mig, el que passa és que ens va agafar pel mig la pandèmia i no havíem pogut estrenar res. El 3 de desembre d l’any passat, coincidint amb el Dia del Discapacitat, vam representar l’escena més icònica d’aquesta obra, i llavors va ser quan vam veure que podíem representar-la sencera, li vam posar nom a la companyia, i vam començar els assaigs”.
Portillo destaca que l’experiència de dirigir aquesta companyia ha estat molt enriquidora: “Jo he après moltíssim perquè he hagut de dirigir des d’un altre lloc, per tal que ells memoritzin una frase s’han de fer altres coses, no és només estudiar-la, s’han de fer coses amb els companys i jo he descobert molts trucs”.
Aquesta és la primera companyia teatral estable que es forma a Adisga, i està integrada evidentment per usuaris d’aquesta associació i altres persones col·laboradores i voluntàries. Cap d’ells tenia experiència prèvia en teatre excepte la Isa, que porta “gairebé 20 anys actuant a la Companyia Eramprunyà, i també porto molts anys com as voluntària a Adisga, així que quan va sorgir l’oportunitat de fer teatre amb els nois no m’ho vaig pensar dues vegades”.
Segons ens explica la Isa, fer teatre amb Adisga i amb la Companyia Eramprunyà “són dues coses totalment diferents, aquí a Adisga vius el moment, assages un dia i a l’altre no saps el que passarà, i tant l’energia com l’alegria que tenen els actors és espectacular, estic encantada de fer teatre amb ells”.
L’obra original tenia menys personatges però, per tal de donar cabuda a tots els integrants d’Adisga que volien participar, Portillo va fer les modificacions necessàries: “Al cap i a la fi és una de les màximes obres del surrealisme, i això em permetia fer una mica el que volgués. Per exemple, he ficat a Isabel Pantoja i no passa res, i també he inventat als fills i als cunyats de la parella protagonista”. A més, “va ser la primera obra que vaig llegir quan vaig començar a estudiar teatre, i per tant és una obra molt especial per a mi”.
Portillo també ha destacat que “és una obra molt diferent del que se sol fer per aquí, i de fet és una obra que s’ha representat molt poques vegades de manera professional a Barcelona, jo crec que perquè és molt complicada i li costa molt trobar el seu públic, el gran públic no la coneix molt”.
