Els farmacèutics de Catalunya demanen a la Generalitat poder realitzar a les farmàcies els tests ràpids d’antígens per detectar Covid-19. El Consell de Col·legis de Farmacèutics de Catalunya recorda que aquestes proves “són considerades productes sanitaris per a diagnòstic “in vitro”, és a dir, no són productes per a auto-diagnòstic i per tant han de realitzar-se per professionals sanitaris, no poden ser dispensades al públic”. En l’actualitat no existeix cap test d’auto-diagnòstic per detectar Covid-19 i qualsevol prova d’aquest tipus “ha de ser realitzada per professionals sanitaris i les farmàcies no estan autoritzades a dispensar-les”.
Els farmacèutics destaquen que “la xarxa de farmàcies podria ser un recurs sanitari en el garbellament poblacional mitjançant l’ús de proves diagnòstiques ràpides”, i recorden que ja tenen experiència “en altres tipus de garbellaments com ara els del VIH o la detecció precoç del càncer de còlon i recte”.
Segons expliquen aquests professionals catalans, “la farmàcia comunitària és el recurs més pròxim i accessible al ciutadà, el que situa al farmacèutic en una posició idònia per poder oferir aquest tipus de proves, sempre seguint el protocol d’actuació que es defineixi”.
Daniel Muñoz, farmacèutic titular de la Farmàcia de La Rambla La Remei, s’alinea en aquesta posició del col·lectiu en assegurar que “el col·lectiu es posa a disposició de poder ajudar per tal que els tests realment arribin a la població i es distribueixin pel territori, perquè si al final tens una gran quantitat de tests però tens una cua que només et deixa fer uns pocs al dia, els resultats no són els que tindries si tinguessis a la teva disposició molts punts de distribució repartits per tot el territori”.
En altres països europeus, recorda Muñoz, els farmacèutics per exemple poden vacunar contra la grip, de manera que “s’aconsegueix una penetració molt important en el territori”. Així ho fan, per exemple, a França, Portugal, Irlanda, el Regne Unit, Dinamarca o Noruega. Els Països Baixos, Suècia i Finlàndia tenen un model una mica diferent, ja que es vacuna a les farmàcies però ho fan professionals sanitaris. Muñoz destaca aquest exemple i destaca que es podria fer el mateix amb els tests d’antígens, el que s’ha de fer és “valorar quins pros i contres té cada model, aquest de distribució a les farmàcies i el que tenim actualment aquí, per assolir els objectius que es marca l’administració com a agent de salut pública”.
Muñoz encara posa un exemple més proper: “Nosaltres recollim mostres de garbellament de càncer de còlon, que són fecals, però el pacient és el que realitza la presa de la mostra a casa. Després ens la porta en un pot, nosaltres ho guardem en una nevera, i després li donem al CatSalut que ho porta a un laboratori i fa l’analítica. Nosaltres no sabem el resultat d’aquesta prova però intervenim en el garbellament que ha fet que el càncer de còlon disminueixi notablement perquè facilita a la població major de 50 anys si té o no té aquest problema. És a dir, intervenim en el garbellament, en l’acció mecànica, no en el resultat. Així que amb els tests d’antígens es podria fer exactament el mateix”.
Els avantatges d’utilitzar les farmàcies com a punts de dispensació dels tests d’antígens són obvis: “Si tenim més llocs per fer aquestes proves, es podria descarregar de pressió al metge o a la infermera que ha de fer aquest test al CAP, i nosaltres podríem descarregar-ho en un sistema igual que ho fan ells”. De fet, Muñoz destaca que “ a les farmàcies es podrien bolcar en un sistema les dades dels tests ràpids ja que aquestes proves no necessiten de la intervenció d’un laboratori, però en realitat també es podrien realitzar les proves no només dels tests ràpids sinó de la resta de tests per detectar Covid, ja que al final és una acció mecànica d’agafar una mostra i, si fes falta, es podria fins i tot fer una acreditació formativa de refresc si fes falta”.
Muñoz es mostra “sorprès” de que “tenint a l’abast aquest recurs amb la capil·laritat que donen unes 3.500 farmàcies a tot Catalunya, amb uns 7.000 professionals farmacèutics treballant-hi, i sense haver parlat en cap moment de cap contraprestació, no es tingui en compte l’opció de fer els tests d’antígens a les farmàcies com sí que ho fan a altres països, atenent a més al fet de que els farmacèutics són professionals igual de capacitats que els metges o els infermers per procedir a la presa de mostres amb els sistemes de protocols i procediments que calguin”.
El farmacèutic destaca que la intenció és “buidar de pressió assistencial el sistema d’atenció primària, del qual en formem part però, per les raons que siguin, moltes vegades no se’ns utilitza prou o se’ns considera el suficient”. Muñoz considera que aquesta infrautilització “és un error de planificació del sistema sanitari, és una limitació mental molt important per part del Departament de Salut el fet de no utilitzar els recursos dels quals disposa en la planificació del seu sistema, en el qual per cert nosaltres estem adherits com a establiments privats d’interès públic”.
