Gavà homenatja les víctimes del nazisme
Gavà homenatja les víctimes del nazisme

Gavà ha commemorat aquest dissabte, 27 de gener, el Dia Internacional de les Víctimes de l’Holocaust amb una ofrena floral als peus de la placa en record del genocidi que hi ha instal·lada a la Torre Lluc, acte que va comptar amb la participació de diversos representants municipals, encapçalats per l’alcaldessa Gemma Badia, i l’assistència de Jesús Naharro, Diputat delegat de Memòria Democràtica de la Diputació de Barcelona.

En la seva intervenció, Badia va assegurar que “amb aquest gest simbòlic volem deixar clar el nostre posicionament i fer justícia, perquè no podem, ni volem, oblidar un capítol històric terrible que va deixar milions de víctimes enmig d’una societat desentesa. Avui patim conflictes, com el d’Ucraïna i Palestina, on també podem veure del que és capaç l’ésser humà i això fa molta por. Veiem que la llibertat, avui, és fràgil i, per tant, no podem permetre que penetrin els discursos d’odi basats en les mentides que alguns s’esforcen en escampar i fer-ne bandera. No podem viure res mínimament similar en nom de res, ni raça ni gènere, ni religió ni moviment polític”.

D’altra banda, el Ple municipal va donar suport unànime a aquest acte i tots els grups municipals van subscriure una declaració institucional amb el missatge de la “Fragilitat de la Llibertat”, una fragilitat que asseguren “es constata, dia a dia, davant la terrible repercussió dels conflictes bèl·lics sobre la població civil, com per exemple a Palestina i a Ucraïna, o per la sistemàtica vulneració dels drets humans en diferents parts del món, afectant diversos col·lectius ja sigui per raons de gènere, polítiques, religioses, econòmiques o mediambientals”. A la vegada es va manifestar “l’empatia col·lectiva i solidària amb les víctimes del passat” però també reconeixent “les vulneracions presents dels drets humans” i es va proclamar “la necessitat de garantir-los per a totes les persones i arreu del món”.

Un altre acte per commemorar l’efemèride va ser la projecció d’Un cel de Plom a l’Espai Maragall, una cinta sobre la figura de Neus Català i la seva estada en el camp de treball de Flossenbürg on, al costat d’altres detingudes, s’encarregava de fabricar i sabotejar armament nazi.