Tots tenim present la imatge de la primera dosi de vacuna contra la Covid-19 que es va injectar a Catalunya. Va ser a l’Hospitalet i la va rebre la Josefa Pérez. Però qui li va administrar, i després en va punxar moltíssimes més, va ser la gavanenca Idoia Crespo. Aquesta infermera va convertir-se durant uns minuts en la representant de tota una professió i ha passat a la història en positiu d’aquesta pandèmia. La vacuna s’ha demostrat eficaç i, un any després d’aquella primera dosi, ens trobem amb la Idoia per parlar-ne en una Torre Lluc que es prepara per a Nadal en els inicis de la sisena onada.
Com arribes a posar la primera vacuna de Catalunya?
Jo no havia fet mai temes de gestió, però en aquestes circumstàncies que mai s’havien donat a tot el món, vaig apuntar-me per coordinar la vacunació a la meva zona, que és la regió metropolitana sud, que també inclou Gavà. Em van encarregar començar la vacunació a la residència Feixa Llarga de l’Hospitalet, però la sorpresa va ser quan em van dir que seria la primera de Catalunya.
Quan t’ho van oferir no et van tremolar les cames?
Em va trucar la directora de la residència per dir-me que seria la primera de Catalunya. Quan li vaig preguntar per què, em va dir que creia que m’ho mereixia. Davant d’això, no vaig poder dir cap altra cosa que “endavant!”, perquè soc una persona molt llançada.
T’esperaves la gran cobertura que va tenir aquell moment?
No! Jo esperava que hi fos TV3 i poca cosa més, però m’hi vaig trobar uns faristols per fer la roda de premsa i tot era ple de periodistes de tot arreu. Em van fer assajar i tot! Va ser molt sorprenent. I no va quedar aquí. Em van oferir si volia fer declaracions als periodistes un a un o volia entrar a la roda de premsa en què hi havia en Pere Aragonès, l’Alba Vergés, l’Argimon i la Clara Cabezas. I allà que em vaig ficar! No tenia ganes d’estar atenent tres hores els periodistes explicant el mateix moltes vegades. Però no estava gens nerviosa, em vaig sorprendre a mi mateixa.
Quin era l’ambient que es respirava en aquella residència?
La veritat és que va ser un dia superxulo perquè el vaig compartir amb les companyes de la feina amb les quals porto 14 anys treballant. Com que era un moment de molta responsabilitat, vaig poder muntar l’equip amb la gent en què confio i podia delegar-hi: això també va ser molt bonic. Estàvem nervioses, emocionades… Va ser un dia molt maco, encara el recordem de tant en tant. I encara seguim punxant juntes!
I la Josefa, què hi deia?
Estava encantadíssima! La van pentinar, la van posar guapa per sortir per la tele i tenia moltes ganes que la vacunessin per poder veure com més aviat millor la seva família.
Ara en sabem molt, de les vacunes. Però en aquell moment tot era nou…
Clar. Ara ja estem gairebé en un 80% de població vacunada, però en aquell moment tot era nou i a contrarellotge. Estàvem començant una onada i s’havia de vacunar molt ràpidament en totes les residències, així que vam treballar sense parar: vam vacunar dissabtes, diumenges, matins, tardes… el dia de Reis estava vacunant! En deu o dotze dies vam aconseguir vacunar tots els residents.
I les residències eren prioritàries…
I tant! És que no vam saber-ho del tot fins que no vam anar a les residències. Les companyes sortien plorant i dient-nos que havia estat la pitjor època de la seva carrera. Quan hi arribàvem, encara ploraven més i ens donaven les gràcies. Van ser dies molt emocionants.
Què els diries als que encara dubten de l’eficàcia d’aquesta vacuna?
Doncs, no els podem dir gran cosa més: és evident. Si de cada deu pacients que estan a l’UCI, vuit no estan vacunats, no cal dir res més.
Per què creus que Espanya i Catalunya van tan bé i han rebut les felicitacions de l’OMS?
Crec que és una qüestió de bona base. Els sanitaris hem treballat molt bé el tema de la vacunació des dels ambulatoris. Hi incidim molt, especialment des de pediatria. Quan algun pare o mare ve i em diu que no confia en les vacunes, sempre li demano les seves raons. Quan li dono els meus arguments, no acostumen a poder-los rebatre, perquè la majoria són teories que treuen d’internet.
Creus que ens posaran la tercera dosi a tots?
Jo crec que sí, però a poc a poc. Anem cap a aquest escenari perquè la setmana vinent ja comencem amb els de 60 i, després de Nadal, és possible que arribi el permís per als infants. Amb aquesta embranzida ja entrarem tots amb la tercera.
Abans de les vacunes, com vas viure els mesos més complicats, els del confinament?
Especialment les primeres setmanes van ser molt angoixants perquè sentíem que no anàvem ben protegides. En acabar la feina, anàvem a casa i ens feia por contagiar la família. A més, veies com les companyes anaven caient i et preguntaves: quan em tocarà a mi? Quan eres al centre era dur, però quan feies teletreball també era molt dur perquè hi havia dies que totes les trucades que feies eren un drama personal. La persona que anava pitjor cada dia, la que havia contagiat el seu pare i se sentia culpable… I eren tres-centes trucades cada dia. Per als sanitaris ha estat molt dur.
Creus que us han reconegut prou la feina més enllà dels aplaudiments de les vuit?
No. Hi ha molta gent que ja ho ha oblidat. No fa gaire que m’han dit que a l’ambulatori no treballem, perquè les sales d’espera estan buides. On queden llavors els aplaudiments? Perquè ens hem de sentir dir això quan encara estem doblant torns o fent caps de setmana… Clar que la sala d’espera està buida! Però és que si estigués plena, potser la persona que tindries al costat seria una covid.
Ets una infermera vocacional?
Sí, ho soc. Crec que una gran part de la infermeria ho és i en aquesta pandèmia ho hem demostrat. Les festes passades jo només vaig descansar el dia de Nadal i no he deixat de vacunar, també els caps de setmana. Creus que una infermera que no és vocacional faria això? Jo crec que no.
Creus que encara hi ha aquella imatge que la infermera està per sota del metge?
Sí. I mira que la resposta a aquesta pandèmia, des de l’inici i fins ara, ha estat liderada per la infermeria. Òbviament, tota la comunitat sanitària hi està implicada, però liderada per infermeria, perquè hem fet de tot: PCR a les escoles, domicilis, cures… i ara, la vacunació. Perquè és infermeria qui està coordinant la vacunació.
I si algun dels teus fills vol dedicar-se a la infermeria?
Li diria que haurà de treballar molt, que no sé si li compensaria. Però endavant: sí.
EN QUATRE DADES…
Tot i que va néixer a l’Hospitalet el 1981, viu a Gavà des que tenia vuit anys i aquí és on ha format una família i on creixen els seus fills. Diplomada en Infermeria, fa més d’una dècada que treballa a la seva ciutat natal, a pediatria del CAP la Torrassa. N’és la referent de vacunes, un món que sempre li ha interessat. També és la coordinadora del Consorci Sanitari Integral. Per aquest camí va arribar a ser la responsable de l’arrencada de la vacunació a la zona metropolitana sud. Per això li va tocar ser la primera de punxar davant d’un munt de càmeres. Ara, les presses i la tensió de fa un any ja no hi són, però la pandèmia i la feina d’infermeria segueixen proposant nous reptes a la Idoia.
