Aquest matí ha quedat inaugurada oficialment la 68ª Fira d’Espàrrecs de Gavà. Els encarregats de tallar la cinta inaugural han estat, com és tradicional, l’alcaldessa de de Gavà, Gemma Badia, i el president de la Cooperativa Agropecuària de Gavà, Josep Pañella. Amb ells, la comitiva inaugural que ha fet el primer recorregut per l’exposició de paneres, ubicada com també és habitual al Pavelló Jacme March, incloïa des de representants del món de la pagesia, del comerç i de les entitats locals, fins a la pràctica totalitat dels regidors que formen el plenari municipal. De fet, tant comerç com entitats tenen el seu espai particular dins del recinte firal, els primers a la Mostra Comercial de la plaça Jaume Balmes i els segons a la Mostra d’Entitats de l’avinguda Diagonal.
L’espai pels pagesos per excel·lència, en canvi, és a dins del Jacme March amb una mostra de 56 paneres i lots d’espàrrecs que, com sempre, han aixecat l’admiració dels ciutadans que no s’han volgut perdre aquests primers compassos de la Fira. Josep Pañella ha obert el torn de paraula dels discursos inaugurals agraint a tothom la seva presència allà i sobretot agraint l’esforç a “la pagesia de Gavà i a tots els participants, molts d’ells fills i nets de la primera generació que va iniciar aquesta Fira tan nostra l’any 1932”.
El president dels pagesos ha afegit que “aquesta nova generació resistim i resistirem per tal que la Fira no es perdi mai”, i ha recordat que “fa anys, en un dels meus primers discursos, demanava que la fira s’obrís a la ciutat, i estic molt orgullós de dir-vos que això avui és una realitat que, de ben segur, no hauria estat possible sense la col·laboració de la restauració de Gavà, el comerç local, les entitats i la comunitat educativa”.
Salvador Barri, vicepresident de la Cooperativa Agropecuària de Gavà, ha aprofitat “que tenim aquí a tots els polítics i que potser ens fan més cas aquest any que estem a prop d’eleccions” el seu discurs per advertir que “la pagesia ho està passant molt malament, i no em refereixo a dependre de les qüestions climàtiques, a això estem acostumats ja que fa segles que els pagesos s’adapten al clima. Em refereixo a que hi ha coses permanents que depenen de les administracions i de la voluntat de les persones, i els pagesos cada vegada tenen més problemes per poder tirar endavant els seus conreus, el seus negocis. Cada vegada hi ha més traves administraves, més burocràcia, més problemes, més paperassa”.
Barri s’ha dirigit directament als polítics presents per avisar: “En els últims anys hi ha una mica de canvi de consciència i ho esteu començant a entendre, però si us plau, no trigueu perquè el camp no té més temps i aquestes traves estan posant molt pals a les rodes i això sí que depèn de vosaltres. Poseu el vostre gra de sorra per tal que pugui tirar endavant la pagesia, si us plau, perquè si no ens penedirem tots molt aviat”.
Els discursos els ha tancat Gemma Badia, que a més d’agrair l’esforç de tothom que està implicat en el muntatge i organització de la Fira, ha destacat que “el lema d’aquesta Fira són les abraçades que hi ha en el cartell d’enguany, que és un cartell que reflecteix que ens hem d’abraçar més, hem d’anar plegats, hem de ser més humans”.
L’alcaldessa també ha assegurat que “és important mantenir les tradicions perquè són les que, al final, ens recorden d’on venim per saber cap a on anem. I la manera de mantenir les tradicions com aquesta Fira d’Espàrrecs és, sobretot, no perdre-les i intentar millorar-les per tal que cada any ens recordem més i millor d’on venim”.
Badia ha volgut respondre a la demanda de Salvador Barri assegurant que el camp agrari “és el nostre origen, és el nostre futur en el menjar, i com deia el Salvador, l’hem de cuidar i l’hem de cuidar molt bé perquè ells no tenen les mateixes facilitats que la resta d’activitats econòmiques. En realitat, el relleu generacional està en perill, així que hem d’intentar que aquesta activitat econòmica sigui molt més productiva i molt més fàcil, i en això estem treballant”.
L’alcaldessa, profunditzant en aquesta línia, també ha destacat que “no tot passa per invertir, també passa per trobar les connexions entre la tecnologia, les empreses que poden treure un profit directe, el quilòmetre zero i la producció agrària. I estem treballant de valent en aquesta direcció per posar-los d’acord en un hub agroalimentari, un hub que permeti que el nostre camp agrari tregui tot el profit econòmic i que ens permeti a nosaltres no deixar-lo morir, mai l’hem de deixar morir”.
