Coincidint amb la commemoració, ara fa pocs dies del Dia Internacional del dol gestacional, perinatal i neonatal, aquest dissabte es va inaugurar l’espai de dol gestacional i perinatal al cementiri de Gavà, un espai habilitat al costat de l’accés de l’avinguda Joan Carles I, entre el mur de tancament i 3 grans xiprers que segons va precisar l’alcaldessa Gemma Badia, “vol esdevenir un espai simbòlic i prou bonic que doni resposta a les mares i a les famílies que han patit aquesta dura pèrdua hi puguin acudir per ajudar a passar el procés de dol i esdevenir un punt de reflexió i silenci”.
L’acte va comptar amb la participació de l’Associació LactaMater de suport, acompanyament, formació i informació a famílies, que va llegir un manifest denunciant que “la mort d’un fill durant la gestació al part i al poc de néixer segueix sent un tema tabú” la qual cosa suposa que “la gestió emocional del fill sigui difícil”. El text reclama “el dret a viure el dol en pau, a rebre les cures físiques i psicològiques pertinents i a disposar del cos del fill o filla per fer un ritual de comiat i registra-lo al llibre de família”.
El manifest reclama “el dret de les mares a ser informades per prendre les decisions oportunes quan es produeix la pujada de la llet mes enllà de la inhibició farmacològica” També volen que “es reconegui el permís de paternitat davant d’una mort gestacional per poder elaborar el seu dol i que, en casos d’interrupció legal de l’embaràs les mares no siguin expulsades del sistema sota l’empar de l’objecció de consciència dels propis metges, ja que això provoca estigma social o dificulta encara més el procés de dol de les famílies”. Finalment s’expressa «la necessitat que es reconeguin les maternitats i paternitats dels ‘braços buits’ dels qui han viscut aquesta tragèdia com una forma de validar l’existència d’aquest fill o filla” .
L’acte, que va iniciar-se guardant un minut de silenci, va comptar amb la col·laboració de l’escola de dansa Leonor Vives, que va interpretar una coreografia, i del Centre Ocupacional Caviga que va muntar una taula des d’on van repartir orenetes fetes amb cartolines de colors que, qui va voler, va poder agafar i penjar en la paret de l’espai, un mur amb herbes enfiladisses on justament les orenetes de metall n’esdevenen protagonistes, perquè són les figures que les famílies que pateixin la pèrdua poden adquirir i col·locar a modus de record i homenatge.
