Després de dos anys de restriccions per la pandèmia el Museu reprèn les seves exposicions temporals inaugurant la mostra “Viure als marges”. Es tracta d’una selecció de més d’un centenar d’instantànies que mostren el creixement urbanístic de Gavà durant els anys 60 i 70 que es podran admirar fins al gener de 2023.
Les fotografies, algunes de les quals són inèdites, són d’autors de l’entorn de l’Agrupació Fotogràfica Gavà, com ara Francesc Català, Joan Mitjans, Pere Marrugat, Secundí Roca, Jordi Vaghi i Jaume Mu.
L’alcaldessa, Gemma Badia, va qualificar la mostra de “fantàstica” precisant que “esdevé un goig i un plaer admirar fotos de tanta qualitat aconseguides tant, des de l’arxiu, com per aportacions de particulars, i que permeten constatar d’on venim i tot el desenvol·lupament que, durant més dues dècades, van permetre transformar els carrers i barris. ës un projecte molt interessant que val la pena venir a veure”.
Badia també va destacar el fet de “poder reprendre les activitats al Museu, recuperar progressivament la normalitat i tornar a gaudir de la cultura, després d’aquests anys tan durs de crisi sanitària”.
L’exposició s’articula en cinc àmbits
Indústria, immigració i transformació
A la dècada dels seixanta, la ciutat té a ple rendiment una indústria molt potent, amb la Companyia Roca Radiadors, Manufactures Serra i Balet o la Formo SA, entre altres, que impulsarà un canvi no només productiu i econòmic de la ciutat, sinó també en la fisonomia urbanística i social del poble.
Els afores
Fins a la meitat del segle XX, el creixement del poble de Gavà havia succeït de manera progressiva i planificada, mantenint la continuïtat urbanística de manera que no es desdibuixa el centre i resten ben definits els afores.
Viure als marges
L’arribada massiva de treballadors als anys cinquanta obliga a habitar temporalment espais com coves i barraques, o a la sobreocupació d’habitatges de parents que ja s’hi troben instal·lats. En aquests espais informals el dia a dia es normalitza, la vida es fa al carrer, i més que de famílies podem parlar de petites comunitats on esclata un impuls vital espontani i poderós.
Perifèria construïda
No és fins a la meitat dels anys seixanta que la ciutat s’expandeix amb la construcció de la perifèria per iniciativa de promotores privades, l’Església, l’Ajuntament, el Ministerio de Vivienda, o dels mateixos propietaris. Aquest procés es remata amb l’aparició de nous habitatges en espais que ocupaven antigues fàbriques i solars que havien quedat isolats dins dels nous nuclis i entre barris. La perifèria queda difosa i es va retornant progressivament la continuïtat a l’espai urbanitzat.
Mancances i reivindicació
Els nous barris s’aixequen amb celeritat i sense planificació. La reivindicació i organització veïnal es fa imprescindible per impulsar la instal·lació d’infraestructures que van suposar la millora definitiva de la vida d’aquests gavanencs.
