El proper dissabte, 31 d’octubre, a partir de les 16:30h., hi haurà una jornada de portes obertes a l’excavació arqueològica del carrer de la Rectoria. La iniciativa es porta a terme tot just abans que finalitzin els treballs, el proper dilluns 2 de novembre, que donaran pas finalment a partir del dimarts 3 a la construcció de l’habitatge inicialment previst en aquest emplaçament, concretament el número 35 del citat carrer.
Joan García, arqueòleg, ens ha explicat que el que es pot veure a simple vista en l’excavació són “uns alineaments de murs de l’època romana, que estem acabant de definir, i el que ens surt en aquesta segona fase és ceràmica romana que seria del segle I o del segle II després de Crist, al contrari del que ens va sortir en la primera fase, que a més està a un nivell més alt respecte al carrer, i que seria dels segles II o III després de Crist”.
Aquestes restes s’han d’entendre dins d’un context molt més ampli ja que “des de fa uns 30 anys han anat sortint als voltants de l’església de Sant Pere tot una sèrie de restes, enterraments, murs, estructures, etc., que ens indica que aquesta va ser una zona ocupada en època romana, tant en època alt imperial, és a dir segles I-II després de Crist, com en època baix imperial, és a dir segles III-IV-V després de Crist”.
Aquesta relació entre l’església, que és d’època neofranquista, i els assentaments romans s’explica ja que, “com passa en molts altres municipis del Baix Llobregat, on s’ubica l’església antiga després hi va haver una de romànica, després una gòtica, una renaixentista, una barroca, fins que arriba un moment que la tiren a terra, i normalment les esglésies es construïen a sobre o al costat dels assentaments romans, i per tant pots apostar en la majoria dels casos que al costat o a sota d’una església hi ha un assentament d’època romana, i a la vegada un època ibèrica en molts casos”.
Un dels exemples que demostra aquest procés de reocupació és “una ceràmica que hem trobat al costat d’un dels murs romans, que és de La Bisbal d’Empordà i pertany al segle XIX”. Per tant, “aquest solar ha tingut diversos espais que s’han anat reocupant i han anat canviant de funcions al llarg del segles, i s’han construït habitatges a sobre d’altres habitatges que es van enderrocar en el seu moment”.
La feina que han portat a terme García i el seu equip, doncs, és la de “anar baixant capes, com si fos un pastís, i on la capa més moderna és la que està a nivell de carrer i a mida que anem baixant capes anem trobant altres fases constructives i d’ocupació humana més antigues”. L’arqueòleg adverteix que “és poc probable que si baixéssim més poguéssim trobar restes ibèriques ja que aquí ja ens surt el terra natural que és el que ens marca el final d’ús d’aquesta parcel·la”.
La peça més significativa que s’ha trobat en aquesta excavació va aparèixer casualment en les tasques originals de l’any 2017 i és “un tros del que probablement va ser una figureta de ceràmica que representava a una de les filles de l’emperador Marc Aureli, figuretes que es van posar de moda en una època molt determinada per acompanyar enterraments o altars familiars de les cases romanes”. La peça es troba al Museu de Gavà i té un forat al cap perquè de vegades servien per penjar-les.
García ha desenvolupat la seva tasca per l’empresa TUBAL, que es qui ha de construir l’habitatge i qui se n’ha fet càrrec del cost de les feines arqueològiques, tasques que ha portat a terme en coordinació amb el Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya i el Museu de Gavà. Les obres de construcció es van haver d’aturar fa tres anys, el 2017, arran de les troballes de restes romanes que es van trobar llavors. Ara però, “hauria de sortir alguna cosa molt, però molt excepcional, per allargar l’excavació més enllà del 2 de novembre. Dubtem que això passi perquè estem en un àmbit domèstic, no en un àmbit de luxe, i el que estem veient són uns murs de pedra molt senzills, que possiblement delimiten un espai rectangular, i que tenen molta rellevància a nivell científic però molt poca a nivell estètic, artístic o de conservació”.
