Josep Pañella, president de la Cooperativa Agropecuària de Gavà
Josep Pañella, president de la Cooperativa Agropecuària de Gavà

Quan falten unes setmanes per a la Fira d’Espàrrecs, que celebrarà el 90è aniversari, ens trobem amb en Josep Pañella a la seu de la Cooperativa, a l’avinguda de Bertran i Güell. L’optimització d’aquest magatzem, on adquireixen productes els pagesos, però que també és obert al públic en general, va ser una de les primeres accions de la junta que presideix i que va arribar amb aires de canvi el juny del 2014.

Què significa aquest lloc per a tu?

Em recorda els anys que vam començar amb la nova junta. Pensa que jo hi tenia molt poca relació en aquells moments, però a partir que vam agafar la presidència, la vam voler transformar de mica en mica en una entitat més competitiva i més adequada per als nous temps.

Ho heu aconseguit?

La majoria dels objectius els hem aconseguit, sí. Aquí totes les opinions valen i mirem que la gent s’hi senti a gust i parli les coses. El nostre eslògan era que la Cooperativa és de tots… però cada dia en som menys.

Heu notat molt la pèrdua en aquests vuit anys?

Molt. Hi ha pagesos que han marxat i pagesos que han deixat l’agricultura. El relleu generacional no existeix i no hem recuperat cap pagès. El que fem és que aquestes 500 o 600 hectàrees que tenim les anem repartint entre els pagesos que queden. I així mantenim la zona agrícola de Gavà conreada.

Tot i així hem vist l’aparició d’un producte com el calçot…

Ara mateix és el nostre producte estrella. Ens va molt bé i els pagesos que quedem ens hi hem implicat molt. A més, enguany hem tingut un temps a la carta i un molt bon calçot. No com el 2020, per exemple, amb les negades que ens ho van fer perdre tot.

Què necessiteu per no patir tant per la pluja?

El que sempre hem reivindicat, un segon cargol d’Arquimedes o una motobomba a la riera dels Canyars. Amb aquestes infraestructures guanyaríem molt. Perdem més per negades que per sequera, com la que estem patint ara. Si ens inundem, perdem entre el 70 i el 80% de la collita.

Et preocupa el futur de la pagesia?

Sí que em preocupa, i molt. Crec que hem de començar a mirar de cara al futur i pensar què volem per a la pagesia el 2030. El que demano és una reordenació amb un polígon agrícola professional més eficient. És el que s’anomena un “hub agroalimentari”, que hauria de ser l’admiració de tot Catalunya.

Ara que hi ha crisi de transport, no es té més en compte el Parc Agrari?

Es parla molt de producte de proximitat, de quilòmetre zero, però comptem molt poquet. Si no ens donen suport, no podem fer res. S’ha de canviar la mentalitat, les estructures i les normatives del Parc Agrari. Sense aquest canvi no hi haurà nous pagesos interessats a entrar-hi.

Però l’agricultura sí que ha anat canviant…

L’agricultura ha canviat, però hi ha molts pagesos que són petitons que no han canviat i que segueixen conreant com en el 1980. Però per poder canviar calen aquestes noves infraestructures, noves produccions, noves alternatives per fer de pagès autènticament professional.

Quina seria la clau per poder modernitzar l’agricultura de Gavà?

Per exemple, tenir les terres més juntes. Pensa que hi ha pagesos que tenen les terres repartides i perden el dia anant amunt i avall. Així es podrien tenir camps més grans i grans magatzems centralitzats que suposarien un gran canvi.

Tot i els entrebancs, t’agrada fer de pagès?

Sí. De veritat que m’agrada. És el romanticisme de plantar la llavor, veure-la créixer, cuidar-la, mimar-la. I fer de metge d’aquella planta i mirar el que té, si és mal de cap o és mal de panxa… I, de vegades, t’equivoques, però sovint encertes i és satisfactori veure com la recuperes i creix.

Recordes el teu primer pensament de pagès?

I tant que me’n recordo! Al pati de casa feia els solcs i amb una mànega regava i plantava mongetes, pastanagues… I la meva mare agafava aquells manats i els portava al mercat i encara em donava una o dues pessetes. Ostres, em feia il·lusió… És un record molt maco.

El romanticisme, de nou…

Hi és. El que fem nosaltres conreant espàrrecs, per exemple, és de ser romàntics.

Clar, perquè no és el mateix la collita d’espàrrecs d’ara que la de fa 90 anys…

No té res a veure. Aquí hi havia 200 o 300 hectàrees d’espàrrecs. Ara en serem 7 com a molt.

Tot i fer-ne poc, l’espàrrec de Gavà és molt apreciat…

Sí, però encara ens falta cultura d’espàrrec blanc com la tenen a Europa. Aquí tenim la sort, amb l’ajut de l’Ajuntament, per donar-hi sortida. Però tenim més demanda que producció.

Ara, és un conreu complicat…

Ens cal conèixer millor l’espàrrec. Pensa que jo estic fent proves ara i no en sabré els resultats fins al 2027 o 2028. És un conreu que va a molt llarg termini. També hem de pensar en les malalties, que segueixen apareixent encara que portem les garres d’Holanda. Per això ens caldrien experts, tècnics, per tenir uns espàrrecs de la màxima qualitat. Perquè ara cada pagès va a la seva i fa el que pot.

Amb els espàrrecs que tenim, enguany torna la Fira. En tens ganes?

En tinc moltes, de veritat, però fa una mica de pujada. L’aturada pesa, hem perdut pagesos i els que queden són més grans. Per això dic que hem d’obrir la Fira cada cop més. A GastroGavà, al comerç de la ciutat… perquè la Mostra Agrícola no es perdi. Potser fa 40 anys els pagesos haurien estat reticents, però ara volem que la Fira s’obri cada cop més a la ciutat de Gavà. Que la Mostra Agrícola sigui petitona, però que hi sigui i que, al voltant, hi hagi moltes altres coses. I com més gent hi participi, millor.

A qui t’agradaria ficar-hi, a més dels que ja hi són?

M’agradaria implicar-hi més a les escoles, per exemple.

Serà una Fira com la d’abans de la pandèmia?

Potser hi haurà una mica menys de participació, pels pagesos que hem perdut, però la il·lusió de les famílies ho compensa. Hi participen moltes que són de tradició pagesa, però que ja no conreen. D’altra banda, s’hi incorporen activitats que van agradar del “Temps d’Espàrrecs” de l’any passat, com allargar la restauració quinze dies o el concurs d’aparadors, entre altres.

I que són 90 anys…

I ho hem de celebrar. Si als pagesos de 1932 els haguessin dit que el 2022 encara hi hauria Fira, n’estarien molt orgullosos d’haver-la iniciat.

 EN QUATRE DADES…

S’acosta la Fira d’Espàrrecs, la primera després de perdre’n dues edicions, i són dies de molta feina per a aquest gavanenc de 66 anys, majorista de fruita i verdura, que va arribar a la pagesia fa 30 anys quan el seu pare va deixar els terrenys que conreava. A poc a poc, es va anar fent també pagès. Ara es divideix entre el seu terreny de conreu i Mercabarna, però quan la Fira s’acosta s’ha de posar el barret de president i fer especial èmfasi en el producte rei: l’espàrrec. Els conrea des de fa relativament poc i encara se’n considera un nouvingut. Per menjar-ne, li agraden sense gaire parafernàlia, bullits i amb sal i oli. En aquests dies ens diu que en menja gairebé cada dia, especialment les restes i els que no són macos per anar a mercat.