Juan Antonio Rodríguez
Rodríguez, amb la copa que l'acredita com a campió de Catalunya de ciclisme en ruta Màsters 30 (Imatge: Instagram Club Ciclista Ratpenat)

Juan Antonio Rodríguez, membre del Club Ciclista Ratpenat, s’ha proclamat campió de Catalunya de ciclisme en ruta en la categoria Màsters 30. Rodríguez aconsegueix aquest títol per segon any consecutiu gràcies a la prova a carrera única que es va disputar el passat dissabte, 29 d’abril, a Alcanar.

La cursa es va disputar “amb molts nervis” precisament perquè “el Campionat de Catalunya es decideix tot a una cursa, i mai plou a gust de tots. El que està més fort surt beneficiat de què una cursa sigui més dura, més exigent i amb més pujades, perquè sap que en les pujades competirà millor que altres, i hi ha gent que en pla va millor en bici”.

El circuit d’aquesta prova feia tres voltes per l’interior d’Alcanar en un circuit de 8 quilòmetres, es desplaçava a altra població a uns 30 quilòmetres per fer altra volta, i després tornava a Alcanar. Segons Rodríguez, “era un circuit atípic perquè tenia una mica de tot, però la seva característica principal no era la duresa, la pujada més llarga era de quatre minuts i la resta del recorregut tenia pujades més petites”.

En canvi, sí que es tractava d’un circuit “molt perillós, tots els corredors ho hem vist i, de fet, van haver-hi tres accidents bastant greus. La gent està una mica enfadada amb l’organització perquè tothom opina el mateix, que ha estat una cursa molt perillosa”. Rodríguez ens explica que hi havia “unes corbes molt dolentes a dins d’Alcanar per on van fer girar a 150 persones, és a dir, 150 bicicletes girant una corba al mateix temps a 50 quilòmetres per hora”.

D’aquests tres accidents, “el que vaig viure de prop va ser almenys a 70 quilòmetres per hora, un accident molt fort. I a 5 metres de meta va haver-hi altre accident fort, amb tota la gent molt nerviosa per posar-se al davant per arribar ben col·locat a les darreres corbes de meta, i aquí també va haver-hi danys tan personals com pel que fa a bicicletes destrossades”.

A causa d’això, “tots els que vam anar a córrer ho vam fer una mica a l’expectativa de veure com sortia tot, ningú tenia molt clar què fer, on fer-ho, ni l’estratègia d’equip”.

Tenint en compte tot això, Rodríguez assegura sentir-se “molt satisfet perquè ens jugàvem tot a una carta i al darrere hi ha una preparació de mesos, amb nutrició especial inclosa, i a més el circuit no era tot el dur que a mi m’hauria anat molt bé”.