El Dimecres de Cendra ha posat el punt i final als dies de festa i disbauxa del Carnaval, tot donant pas a la Quaresma prèvia a la Setmana Santa. El rei Carnestoltes ha marxat i tal i com mana la tradició, la ciutat l’acomiadat celebrant l’enterrament de la sardina.
Ahir a la tarda, els i les nenes van poder participar d’aquesta festa al parc de la Torre Lluc primer a construint la sardina amb paper cartó i que posteriorment enterrant-la en el sorral instal·lat per a l’ocasió al centre de la plaça. Els infants i els adults que ja portaven la sardina disfressada de casa, també la van poder colgar sota terra. Al final es va cremar la sardina decorativa que, un any més, s’havia col·locat al centre del perímetre.
La tradició d’enterrar la sardina ve de quan era costum sortir al camp a berenar l’últim dia de les festes de Carnaval per donar per acabat el període festiu.
L’activitat ha comptat amb la col·laboració dels alumnes d’Educació Infantil del CES Núria, La Roda Produccions i Companyia General del Foc.
Denominació
Sobre el perquè es diu «enterrament de la sardina», parla de dues hipòtesis, entre altres possibles. «Sardina» era una manera col·loquial d’anomenar l’espinada o la carcanada del porc, que tradicionalment s’enterrava just abans de començar la quaresma per simbolitzar que s’entrava en un període de privacions i abstinències, que per altra banda en aquella època era molt rigorós i respectat per la societat.
Una altra hipòtesi, és que el terme és importat pel gremi de sabaters de Madrid cap allà al segle XVI, diu que cada dia acostumaven a fer una petita pausa cap allà a les 11h del matí per poder fer un mos que els omplís l’estómac fins a l’hora de dinar, per un quarto, una cuinera els servia una llesca de pa torrat amb una sardina i un gotet de vi. Arribant temps de quaresma, fins i tot la rigorosa abstinència els privava d’aquesta sardina, i començaren el ritual simbòlic d’enterrar-la prop del riu Manzanares, ruixant-la amb vi de Valdepeñas. En una bóta, posaven una carota de la boca de la qual en sortia la sardina per a després d’enterrar-la, feien un berenar bevent el vi de la bota.
