Per totes parts se’n parla de la Intel·ligència Artificial (IA), sembla que ja tenim solucionada tota la nostra vida, que qualsevol cosa es pot fer realitat i es donarà la felicitat. Bé, si això és cert, podem recomençar a demanar coses, a mi em venem al cap idees.
Si hem arribat a poder tenir millors sistemes i a menor preu aprofitem-los, una de les mancances és que moltes persones no són capaços d’enfrontar-se a l’ordinador o noves eines tecnològiques, preparar aplicacions informàtiques senzilles i fàcils de fer anar, amb dibuixos o emoticones atendibles per a totes les persones.
També per les cures, amb la salut podem tenir eines que ens ajudin a viure amb tranquil·litat a casa i a fora al carrer, eines que controlin l’estat de salut i sense necessitat d’intervenció de les persones, que siguin capaços de detectar la nostra situació i avisar a qui sigui indicat per tal de curar-nos o cuidar-nos.
Ajudes per a protegir-nos a casa i a fora envers actuacions d’inseguretat o de mobilitat, aplicacions que ja existeixen però que no són accessibles per a moltes persones vulnerables per la seva complexitat, també per la seva economia.
Les noves tecnologies han de servir per ajudar-nos a viure millor i devent tenir un caire social d’ajut i protecció, si solament ens miren per tal de treure guanys malament.
El món es transforma molt ràpidament i no es pot quedar fora ningú, no solament devent ser garant les administracions, també el món tecnològic, les universitats i, per sobre de tot, les nostres consciències, per tal d’entendre que tot no val, que si ara són capaços de fer moltes coses, en alguns moments necessitarem dels demés o de les tecnologies, però adaptades a les circumstàncies i, ara per ara, no s’està fent així.
O parem un moment i dissenyem eines que veritablement serveixen per a tots o deixarem molta gent per al camí.
Això pot ser un ‘Maltractament’ o un abandonament cap a la ‘Soledat no volguda’.
Hi som a temps de pensar-ho.
