Nuria Castellano descobreix 1 tomba nova a Oxirrinc
Nuria Castellano descobreix 1 tomba nova a Oxirrinc

La Missió Arqueològica d’Oxirrinc de la Universitat de Barcelona-IPOA, de la qual forma part la gavanenca, Núria Castellano, ha trobat una tomba inviolada. Encara es desconeix la identitat de l’individu momificat, però se sap que va viure durant la dinastia XXVI, denominada Saita (664-525 a. C..), l’última liderada per egipcis.

Dins de la tomba, tancada i segellada, hi havia un sarcòfag antropomorf masculí amb la mòmia i tot el seu dipòsit funerari, integrat pels quatre vasos canopis amb les vísceres momificades, 399 ushebtis de fayenza, un escarabeu de cor, una malla funerària de protecció de la mòmia i diversos amulets, com udjats, escarabeus o una figura del déu Horus.

Missió Arqueològica d’Oxirrinc de la Universitat de Barcelona-IPOA

La campanya d’enguany també ha descobert una segona tomba femenina del mateix període que havia estat oberta ja en època antiga. En aquest cas, la tapa del sarcòfag de pedra, també antropomorf, es trobava lleugerament desplaçada. No obstant això, en el seu interior encara es conservaven gran quantitat de comptes tubulars i esfèrics de fayenza pertanyents a la xarxa funerària que cobria a la difunta, així com un amulet de pedra d’un reposacaps d’una excel·lent qualitat.

Entre les troballes de la campanya, també destaquen tres llengües d’or d’època romana que es col·locaven com a ritual funerari a l’interior de la boca del difunt.

Detall de la llengua d’or

També cal destacar que una de les mòmies romanes tenia un papir damunt de l’embenatge.

El jaciment d’Oxirrinc, datat entre els anys 664 a. C. i 7dC, es troba a 190 quilòmetres al sud del Caire i és un dels més extensos d’Egipte. Famós per la troballa de nombrosos papirs de fianls del segle XIX, va tornar a ser excavat fa 29 anys per una missió liderada per la Universitat de Barcelona.