Les darreres troballes al Castell d’Eramprunyà daten del 1500 aC
Les darreres troballes al Castell d’Eramprunyà daten del 1500 aC

Els últims treballs de documentació fan trontollar la cronologia d’ocupació del turó del Castell d’Eramprunyà de Gavà. L’any 2021 ha estat un molt bon any per a la col·lecció del Museu de Gavà. Al juliol es van lliurar al museu les memòries i materials d’excavacions dels treballs arqueològics dels últims 10 anys: del solar del carrer Rectoria de l’any 2020 efectuades per l’arqueòleg Joan Garcia Targa per encàrrec de la promotora Tubal-Promotora immobiliària, de la Vil·la romana de Can Valls fetes durant els anys 2018 i 2019 efectuades pel SPAL de la DIBA, i del castell d’Eramprunyà, efectuades al llarg dels 10 anys que fa que l’Ajuntament de Gavà l’adquirí, amb la coordinació de l’SPAL.

Un cop lliurats els materials al setembre, es van iniciar els treballs de catalogació. La documentació és un instrument imprescindible per gestionar una col·lecció d’un Museu. Un cop documentades les peces podran ser exposades o desades a la sala de reserva. En aquesta es conservaran i estaran a la disposició dels investigadors que la vulguin estudiar.

Durant 8 setmanes l’arqueòloga i documentalista Conxita Ferrer ha fet la feina de catalogar tots els objectes per poder ingressar-los a la col·lecció del museu.

D’entre el material lliurat en destaca un conjunt de quatre fragments de diferents ceràmiques que, tal com es va sospitar a peu d’excavació, ha trastocat la datació de l’ocupació del Castell d’Eramprunyà:

Són quatre fragments de ceràmica datades en època del Bronze mitjà que ens indica que al voltant del 1500 aC, el turó ja estava ocupat o hi havia activitat.

Castell d’Eramprunyà.

El Castell d’Eramprunyà fou fundat el s.X, i durant les excavacions dels últims deu anys s’han trobat multitud de materials d’època ibera (300 aC). Ara, amb aquesta troballa, es pot endarrerir l’inici de l’ocupació del turó més de 1.000 anys.

També s’han catalogat altres objectes, com les provinents del carrer Rectoria, de la qual se’n destaca un fragment de ceràmica andalusí, del s. XI., decorada amb motius de grafia àrab que, segons paral·lels trobats a la zona de Balaguer, simbolitzen l’eternitat.

D’aquesta cultura, al Museu de Gavà tan sols es conserva una moneda trobada a la cova de Can Sadurní. Tot i que el califat d’al-Àndalus s’estengué fins a gran part de Catalunya, deixant un llegat molt present en la societat, cultura i llenguatge actual, al llarg dels segles se n’han esborrat les evidències. La importància no es reflecteix a les col·leccions de museus com el de Gavà, i ens n’hem de visitar Balaguer o Tortosa per seguir-ne el rastre amb claredat.

PUBLICITAT