El Carmeta’s Café va acollir el passat dilluns una inauguració cultural molt especial. Es tracta de l’exposició fotogràfica de Vanessa Trillo Los olvidados, que es composa de 18 imatges preses a diversos cementiris de l’estat espanyol. Aquest seria el titular, però al darrere s’amaga una història molt més interessant que cal explicar per contextualitzar adequadament aquesta informació.
Per començar, l’exposició és el resultat final d’un treball que Trillo ha estat portant a terme durant ni més ni menys que 20 anys. Tal i com ella mateixa ens explica, Trillo es va iniciar a la fotografia al 2004 “quan paral·lelament estava buscant a on és enterrada la meva àvia materna, que va morir a Còrdova l’any 1948 i va ser llençada a una fosa comuna. Vaig estar més de 10 anys buscant-la per cementiris fins que finalment, amb l’ajuda d’un historiador cordovès, vaig trobar-la a una fosa comuna a Còrdova i vaig anar a veure-la”. Actualment, Trillo és a l’espera per tal que unes proves d’ADN confirmin exactament quines són les restes de la seva àvia.
“Tot aquest treball i aquesta recerca per cementiris durant tants anys em va aficionar a fer fotografies a cementiris”, ens explica Trillo. A l’exposició es poden veure, en aquest sentit, fotografies fetes als cementiris que li quedaven a prop del trajecte fins a Còrdova, i no només als de la ciutat andalusa. Per això trobem imatges de cementiris d’Alacant, València, Castelló i Barcelona, ciutat aquesta darrera que apareix a l’exposició amb tots els seus cementiris representats. Són fotos preses a cementiris, sí, però “no són fotos “de” cementiris, sinó que el que ensenyo són detalls que les persones deixaven com a recordatori, detalls que mostren l’essència de la gent que hi ha enterrada, objectes que mostren el significat que tenen aquestes persones pels que van al cementiri a plorar els seus morts. Són detalls que la gent deixa per tal de dir-li als morts que són recordats”.
No és, per tant, una exposició tètrica, ens assegura Trillo: “No era la meva intenció, i fins i tot és un treball que té un punt romàntic perquè veus les històries dels morts, les seves cares, com riuen, però també veus al final com ningú està fent res, perquè no volen o perquè no poden”
Aquestes imatges, doncs, tenen una intenció clara al darrere, i és que Trillo volia parlar amb elles de “l’oblit, volia fer un record a aquestes persones mortes que van ser enterrades amb amor i amb aquest sentiment de perpetuar el seu record portant flors i plorant. L’exposició és finalment un homenatge a totes les persones que finalment som oblit, perquè les persones que venen a posar flors també es moren”.
Trillo es troba actualment preparant una edició impresa (i una digital) d’aquesta exposició on hi tindran cabuda moltes de les més de 1.000 fotografies que composen aquest treball que la gavanenca ha fet al llarg de 20 anys. A més, “no només hi haurà imatges, sinó que també tindrà paraula perquè he trobat a gent que pot dedicar-li unes paraules a cada fotografia”.
