Eva Giralt i Federico Colet són un matrimoni de Castelldefels als quals la vida els acaba de canviar. Però no ha estat un canvi sorpresa, sinó fruit d’una decisió personal: han acollit a un infant ucraïnès que ha fugit de la guerra. I aquest nen ha arribat a casa seva en la nit del passat dimecres 9 de març.
Una ONG anomenada Tanu
L’Eva i el Federico no tenien cap mena de contacte amb cap persona d’Ucraïna, però sí que “teníem el neguit d’oferir la nostra ajuda, i vam veure que teníem la possibilitat d’acollir a un infant”. Dit i fet: es van posar en contacte amb una ONG anomenada Tanu que “buscava famílies d’acollida per a nens procedents d’un comboi que havia aconseguit sortir d’Ucraïna a través d’un corredor humanitari”.
Tanu treballa des de fa anys acollint, durant dos mesos a l’estiu i un mes a l’hivern, a infants procedents de l’orfenat de la ciutat de Nikopol, ubicada a uns 500 quilòmetres al sud de Kíiv i a només 300 de Mariúpol, una de les ciutats més castigades per la guerra. Segons ens explica l’Eva, aquesta ONG “va organitzar la sortida de Nikopol dels 25 infants que ells acollien cada any, però van decidir portar-se cap a Catalunya no només a aquests 25 infants, sinó a tots aquells que estiguessin en risc perquè no tenien a ningú que els cuidés, així que al final en comptes de 25 van treure d’allà 96 infants”.
Per tant, el nen que han acollit Eva i Federico és un dels infants addicionals que no havien vingut d’acollida abans a Catalunya. Tant ell com la resta estan tutelats per la Generalitat de Catalunya a través de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) i “de moment no tenen cap permís de residència, només hi ha prevista una resolució, que encara no s’ha publicat, que serà d’acolliment familiar d’urgència com a refugiats. I com a refugiats no necessiten ni documentació ni passaport, i la llei els atorga dret tant a sanitat com a educació, fins i tot a treballar si tenen l’edat”.
Sanitat i Ensenyament
Respecte a sanitat, “estem tramitant la seva targeta sanitària, però no passa res perquè si hi hagués una urgència l’atendrien per la seva condició de refugiat. Tot i que és un nen que està molt sa, al CAP fins i tot ens han dit que, si no volem esperar a tenir la targeta per fer-li una revisió general, li podem fer ja”.
I pel que fa a l’educació, com que l’infant té 8 anys, els seus pares d’acollida han decidit escolaritzar-lo a la mateix centre on han portat als seus tres fills, l’escola Petit Món Felisa Bastida de Castelldefels, on “l’han acollit amb els braços oberts, vam aconseguir que el Departament d’Educació assignés aquest infant a on anava el nostre fill petit, així que estem molt contents”. Tot i que el nen no parla res que no sigui rus, “hem tingut la gran sort que a la seva classe hi ha una nena que parla rus, i això està ajudant molt”.
El fet que només parli rus, i la seva família d’acollida no, òbviament condiciona molt: “Ens comuniquem amb molt esforç, amb gestos i senyes, utilitzant molt també el Google Translator”. És complicat però “no tant com pot semblar al principi, ens fem entendre, i fins i tot Federico està aprenent rus”. En aquest punt, el Federico intervé per puntualitzar que ell espera realment que aquest infant d’acollida l’ensenyi rus a ell perquè “aquest nen no ha de perdre el seu idioma, ha de guanyar coses i aprendre idiomes, però no ha de deixar de parlar la seva llengua sota cap concepte, no pot ser que el temps que estigui aquí impliqui perdre tot el que allà va aprendre, i buscarem algú aquí que continuï ensenyant-li rus”.
Club de Beisbol i Softbol Gavà
L’Eva i el Federico també han decidit portar a l’infant ucraïnès a practicar esport al mateix lloc on han anat els seus altres fills: el Club de Beisbol o Softbol Gavà. I de nou, tot són paraules d’agraïment: “Tenen uns codis morals i ètics que ens agraden molt, i allà el nen està súper, ens sentim molt acollits. De fet, no tinc paraules per expressar tot el que ens estan donant, i en realitat coneixent-los això no ha estat una sorpresa, per ells acollir a aquest nen els ha sortit de manera natural, fins i tot amb alegria”. En aquest sentit, el passat cap de setmana el van portar a veure el Catalunya Baseball & Softball Week i “el nen es va emocionar, li va agradar molt aquest esport, i li van fer molts regals com ara una samarreta o un bat”.
El nen no havia jugat mai a beisbol i ara jugarà en la categoria de Sub10. Sophie Regnard, presidenta de l’entitat, ens ha explicat que “he vist cada dia al nen i crec que està molt calmat, molt tranquil, fins i tot sorprenentment tranquil tenint en compte que va fer un viatge duríssim de tres dies de durada des d’Ucraïna fins a Catalunya”. Per a nosaltres “és una situació nova però ja l’hem federat amb l’ajuda de la Federació, que ens ajuda amb els costos de la seva fitxa i de la seva quota”.
Al final, segons destaca Regnard, tothom “està posant el seu granet de sorra per tal que aquest infant estigui en òptimes condicions i li puguem donar el que necessiti. Òbviament, el primer que volem és tenir tota la solidaritat del món amb la família d’acollida, perquè el gest que han fet és el que hem de posar de relleu aquí. Nosaltres l’únic que podem fer és ajudar a la seva família per tal que la integració d’aquest nen es faci en les millors condicions, i nosaltres com associació esportiva no podem fer menys que això”.
Una vida normal
L’objectiu de l’Eva i el Federico amb tot això és evident: “Volem que, mentre estigui aquí, sigui feliç i faci una vida el més integrada possible, que se senti segur com se sent segur qualsevol altre infant d’aquí”. I fins quan? Segons ens explica l’Eva, “la llei de refugiats diu que poden ser acollits el temps que el seu país no pugui assegurar la seva integritat física i psíquica. No sabem el que durarà la guerra, i tampoc sabem quan acabi fins quan allò no serà un lloc segur”.
Però sigui el temps que sigui, ells dos ho tenen clar: “Estem disposats a acollir sense cap problema a aquest infant el temps que calgui”. Potser perquè, quan la gent els diu (com hem fet des d’aquesta redacció) que el que estan fent és un gest solidari molt important, la seva resposta és molt natural: “Nosaltres no ho vivim com si estiguéssim fent un gran gest, suposo que per altres famílies deu ser molt més complicat però nosaltres ho estem vivint com una cosa que havíem de fer i no vam tenir cap tipus de dubte”.
De fet, viuen com una família sense cap mena de complexos: “Aquest infant ha caigut com un àngel del cel, els meus tres fills estan encantats, aquest nen ha tret el millor de tothom. I ell està enamorat dels meus fills, tot el que fan li sembla meravellós, s’han convertit en un referent per ell, com si fossin els seus germans grans”.
La guerra és un monstre que ha començat a caminar de nou i que diu molt (i no bo precisament) de l’ésser humà. Però l’Eva i el Federico, amb el seu gest, demostren que potser no tot està perdut per l’espècie humana.
