Al jardí del Museu, un operari neteja la piscina, un dels emblemes de l’edifici de la Torre Lluc, que també llueix la façana renovada. Allà ens trobem amb un altre símbol de renaixença del museu: la flamant cap de la unitat de patrimoni. Una gavanenca que coneix la casa perfectament perquè hi ha treballat durant molts anys i que ara rep l’encàrrec de dirigir-la. Una tasca que pren amb il·lusió perquè s’estima el patrimoni gavanenc. És de les primeres coses que ens explica.
Què significa el Museu de Gavà per a tu?
És com ser a casa. Hi he treballat durant molts anys i me l’estimo com m’estimo tot el patrimoni de Gavà.
En tens un primer record?
Recordo que era petita i venia amb els amics. Pujàvem a la primera planta on hi havia un piano amb una mena de videojoc. Crec que no soc l’única que me’n recordo.
T’imaginaves dirigir tot això?
No, sincerament. Jo treballava com a guia i monitora aquí, portant els grups d’escolars, però, abans, mai m’havia passat pel cap presentar-me al concurs.
Per què t’hi vas presentar, doncs?
La motivació va lligada a l’estima cap al patrimoni local que comentava abans. Sempre he gaudit molt fent visites i actualment encara ho trobo a faltar. El fet de poder decidir entorn d’aquest patrimoni que tant gaudeixo va ser una motivació molt gran. A més, fent el projecte que vam haver de presentar, encara anava veient més coses i agafant més gust per poder aconseguir la fita.
Què hi havia en aquest projecte?
El vaig fonamentar en tres blocs, que són les funcions bàsiques d’un museu: la recerca, la conservació i la difusió. De cadascuna d’aquestes potes en sorgien diferents iniciatives a engegar. Pel que fa a la difusió, que potser és la part més visible, volia fer molt incís en la part de les escoles. Amb la pandèmia, moltes escoles van deixar de fer-ho i crec que és molt important poder recuperar aquests grups escolars.
Seran les primeres decisions?
Sí. També s’ha d’incorporar l’empresa que portarà el servei educatiu, que ara es troba en concurs. Però és molt important aconseguir un tracte més estret amb les escoles de Gavà per intentar oferir propostes i activitats adients amb el currículum que estan impartint a classe. Les escoles i el Museu són centres educatius de primer ordre, que la posen en primer terme, i crec que hem d’unir forces i tirar pel mateix camí.
Quin paper hi han de tenir les noves tecnologies?
La digitalització del fons seria ideal per donar a conèixer peces del Museu. Això afavoreix el vincle amb la ciutadania i vull que la gent del poble es faci partícip de la conservació del patrimoni.
En som conscients del patrimoni que tenim?
No del tot… o no tothom és conscient del gran tresor que tenim a Gavà. És una pena, però crec que hi podem fer molt des del Museu i la resta d’espais per aconseguir que en coneguin el valor i vulguin venir-hi.
La prehistòria és difícil de vendre, però…
Però crec que té el seu encant, com totes les èpoques. Cal trobar aquest punt de connexió amb les persones que ens visiten i oferir-los-el. Els guies tenen un paper molt important en això perquè transmeten la passió als visitants… i això es percep.
Tu en vas ser, de guia…
I me n’he trobat de tots colors. Per exemple, al refugi la gent hi té un vincle especial perquè els pares o els avis els ho han explicat i aquestes persones tenen un punt de connexió, més a flor de pell, que es notava a les visites. Cal aconseguir això parlant de la resta del patrimoni, sigui el neolític o l’edat mitjana.
Hem parlat de la part més visible. Què passa amb la que no es veu?
Potser és la més important. La difusió és l’última fase, però es recolza en la recerca i en la conservació. Conèixer les peces del fons del Museu és essencial per conservar-les i plantejar noves propostes expositives.
Què t’atrau de la gestió del patrimoni?
Crec que és la cultura com a tal, i el patrimoni en particular, el que m’atrau. El passat és quelcom que em crida molt l’atenció. No només el meu passat i el de la meva família sinó que m’interessa la mentalitat de les èpoques, com s’ho feien per viure, la manera de pensar, els entrebancs que es trobaven: el punt humà de la història.
Una màquina del temps aniria bé…
Sí! (riu) Tot i que si anem al neolític no sé si ens hi voldríem quedar gaire estona. Però, sí, m’agrada pensar com eren les coses abans. Imaginar, per exemple, com eren els carrers de Gavà i la gent que hi vivia.
A més del patrimoni, també has tocat les arts plàstiques a l’escola de Francisco Valderrama i Araceli Carreño…
Des de petita en vaig ser alumne i és una altra casa per a mi. És una empresa familiar i m’han fet formar part d’aquesta família durant molts anys. Me’ls estimo molt i ha estat una gran experiència perquè el que m’agradava era ensenyar els nens i veure’ls créixer. S’hi apuntaven amb quatre anyets i quan vaig marxar en tenien onze. Veure el pas del temps és colpidor, però és molt maco.
Tornant al present, estàs nerviosa?
Sí! (riu) És un repte, no t’ho nego, però tinc moltes ganes de començar i crec que es podran fer moltes coses. A més, hi ha un equip al darrere, molt professional, que no ha parat de treballar des que es va tancar per la pandèmia. Hi confio plenament i sento que tinc el seu suport.
Tindrem un renaixement del patrimoni local ara que sembla que deixem enrere la pandèmia?
Crec que ho notarem. Serà molt positiu. A més, tenim espais a l’aire lliure on les restriccions no ens han d’afectar. La resta d’espais, encara que vinguin noves onades de covid, seria qüestió d’adaptar-los a un format que ho fes possible. Però fer-ho!
Suposem que ens retrobem d’aquí a quatre anys. Què esperes haver aconseguit?
El tema de les escoles ha de ser aquest any sí o sí. També cal aconseguir subvencions per acabar de fer la restauració de la part de dalt de la façana. Establir vincles amb les universitats. Crear grups de recerca per a Can Valls, per exemple, o seguir amb el pla director del castell. En quatre anys espero haver fet moltes coses i estar contenta dels resultats obtinguts. I amb mirada de futur, anant sempre sumant.
EN QUATRE DADES…
Noemí Casado va néixer el 1985 i és gavanenca de tota la vida. Graduada en Humanitats, de seguida es va interessar per la gestió del patrimoni, l’estudi del qual va ampliar amb un màster. La seva vinculació amb la institució que ara dirigirà és intensa. Al Museu de Gavà va fer-hi les pràctiques i el treball de grau, i al Museu ha treballat com a guia i monitora tant a la Torre Lluc com al Parc Arqueològic o a la resta de peces del patrimoni. També ha estat professora a l’escola de Belles Arts de Francisco Valderrama. Ara, després de l’aturada que va suposar la pandèmia, arriba al Museu per donar-li una embranzida. Ho farà amb el suport de Josep Bosch, que fins ara exercia com a director i que s’encarrega de la conservació, i de Mireia Forasté, la tècnica de difusió.
